Presentació / Procés d'obtenció    Pág. 01 | 02 | 03 | 04 | 05
   
Brolladors salins

La presència de brolladors d'aigua salada a la província es relaciona amb l'existència de dipòsits de sals més o menys “difusos”, presents en els materials del període triàsic. Es tracta de materials que es van formar fa més de dos-cents milions d'anys al fons de grans conques sedimentàries que van ser envaïdes per l'aigua de la mar. Aquestes van poder quedar desconnectades posteriorment de la circulació general i veure's sotmeses a un procés d'evaporació intensa.

Saler Penalva, Villena.

En aquestes condicions, es produeix la precipitació de les sals contingudes en l'aigua de mar i l'evolució cap al que es coneix com a “cossos evaporítics”. Aquests materials presenten en el seu aflorament unes característiques bastant definides que han sigut descrites en termes geològics com a “fàcies del Keuper valencià” tal com s'ha comentat anteriorment. Després, l'aigua subterrània que circula en contacte íntim amb aquests materials va redissolent les sals més solubles i adquirint una certa salinitat. Si la circulació de l'aigua subterrània es produeix a una velocitat bastant lenta, el resultat és una salmorra carregada de sals fins a la saturació. D'aqesta manera, en funció de l'època de l'any, el brollador sol presentar al naixement entre 18 i 22º Bé.

La recuperació posterior de les sals es fa per evaporació progressiva de la salmorra fins que es produeix de nou la cristal•lització de la sal. Aquest procés es du a terme en un circuit de basses de poca profunditat que permeten augmentar ràpidament la temperatura de l'aigua i forçar-ne l'evaporació. Una de les característiques de les salines d'interior és que no cal una extensió gran, ja que, com hem dit, l'aigua que alimenta les basses té una concentració salina alta. Açò permet acurtar el circuit cap als cristal•litzadors, ja que de seguida s'assoleixen els 22º Bé necessaris perquè comencen a precipitar els vidres de sal comuna. Els brolladors més importants d'aquest tipus es troben hui en dia a Villena, que està ubicada a la zona de descàrrega d'un aqüífer important. En el passat van ser també rellevants les fonts i els brolladors, tant d'aigües dolces com de salobres, a Salinas, en relació amb el sistema aqüífer Carche-Salinas. En ambdós llocs s'ha donat l'aprofitament per a l'obtenció de sal des de l'antiguitat. En realitat, va ser una manera d'obtenció de sal molt estesa a Alacant i hi ha indicis d'aquest tipus d'explotació a Orihuela, Albatera, Novelda, Sax, Monòver o Orito. En sabem molt poc, encara que es tractaria de aprofitaments menuts a fi d'obtenir sal per a les comunitats de l'entorn, en un temps en què els transports eren difícils.

Salines marítimes

L'aigua de mar és la principal font de sal coneguda i la Mediterrània conté 36 grams de sals per litre. Per a la recuperació d'aquestes sals, el sistema seguit és semblant a l'anterior, encara que es requereix una superfície d'evaporació major i les explotacions ocupen per això una extensió més gran. L'evaporació s'aconsegueix mitjançant un sistema de basses d'escassa profunditat on, per efecte del sol, es va calfant l'aigua. El procés d'evaporació es veu afavorit a més per efecte dels vents, que actuen i retiren el vapor d'aigua que s'eleva sobre les basses. L'aigua entra en un circuit on recorre una sèrie de basses, disposades normalment en bateria i comunicades entre si mitjançant comportes. Afortunadament, els diversos components de l'aigua de mar precipiten a concentracions diferents, la qual cosa ens en permet la separació del clorur sòdic, que és el que ens interessa. El primer grup de basses és el més extens i rep el nom de “calfadors” o “concentradors”. La seua funció és la d'anar apujant la temperatura de l'aigua per forçar-ne l'evaporació fins arribar a una concentració pròxima als 325 grams de sal per litre (25º Bé), que és quan aconsegueix un major rendiment la cristal•lització de la sal comuna. Açò succeeix en els anomenats “cristal•litzadors”, que comentarem un poc més avant. Als primers estanys es produeix la decantació o precipitació de les possibles impureses en forma de partícules sòlides que puga contenir l'aigua en suspensió, fins aconseguir una concentració de 70-80 grams de sal per litre (8 Bé). Com que no es produeix la precipitació significativa de cap sal, aquestes primeres basses reben també el nom de “preconcentradors”. Entre els 80 i els 140 grams de sal per litre (de 8 a 14º Bé), precipita la majoria del carbonat càlcic (CaCO3). D'aquesta manera, aquest compost no apareix al producte final que volem obtenir, que és clorur sòdic de la major puresa possible.