Presentació / Procés d'obtenció    Pág. 01 | 02 | 03 | 04 | 05
   
Per a l'explotació de la sal gemma es requereix també un dipòsit important de sals, però no dispers com en el cas anterior, sinó de tipus massiu. L'origen d'aquest tipus de dipòsits és també producte d'episodis d'evaporació forta en cubetes grans
El densímetre que permet mesurar
fàcilment la salinitat durant el procés
d'evaporació de salmorres. que van quedar aïllades de la mar. Després, perquè el dipòsit format perdure al llarg del temps, ha de quedar recobert per altres materials, com per exemple argiles, de manera que quede protegit de dissolucions posteriors degudes a l'acció dels elements atmosfèrics. Aquests dipòsits poden quedar a molta profunditat, de manera que només n'és factible l'explotació quan es veuen sotmesos a fenòmens de diapirisme: la sal és capaç d'absorbir la humitat de l'ambient que l'envolta (es diu que és higroscòpica), fins que arriba un moment en què es converteix en una massa molt plàstica que comença a ascendir per efecte de la pressió i la baixa densitat i travessa estrats superiors i queda al nostre abast.

Fonaments químics

El clorur sòdic (NaCl) és una sal neutra que conté un 39,3% de sodi i un 60,7% de clor i que es mostra com una substància de blanca a gris, translúcida o transparent, densa (2,19 g/cm3), que fon a 801º C i bull a 1.440º C. Una propietat interessant és que, dissolta en l'aigua, baixa el punt de congelació d'aquesta i és el motiu pel qual s'escampa a les carreteres durant l'hivern per impedir la formació de plaques de gel. Una altra propietat de les solucions aquoses amb sal és que condueixen l'electricitat i en aquest fet es basa el seu poder per a oxidar el ferro que es troba en contacte amb elles.

Com ja sabem, la sal comuna es dissol molt bé en l'aigua i dona solucions amb ions Cl- i Na+ hidratats, que anomenem també salmorra o lleixiu. Després, una vegada va disminuint el volum d'aigua que els manté en dissolució, per efecte de l'evaporació, els ions troben cada vegada més dificultat per a envoltar-se de molècules d'aigua. Una vegada superat un cert llindar, els ions de clor i sodi comencen a unir-se entre ells i precipiten en forma d'agregats cristal•lins, en definitiva, sal. Aquest llindar pot variar en funció de factors físics com la temperatura de l'aigua o químics com la presència d'altres elements, i fins i tot veure's afectat per factors biològics com la presència d'algues microscòpiques. La concentració a la qual es produeix la cristal•lització del clorur sòdic sol estar entre 22 – 30º Baumé ( Be) aproximadament. Per al seguiment del procés a les explotacions salineres d'evaporació de salmorres (la majoria de les que es troben a Espanya) s'utilitza un senzill instrument anomenat aeròmetre o densímetre. Aquest permet relacionar la densitat de l'aigua amb la concentració en sals i utilitzen habitualment una escala en graus Baumé. Podem resumir dient que el control sobre el procés d'obtenció de sal resideix en el seguiment i el control de la concentració salina, ja que hi ha elements a l'aigua que precipiten o cristal•litzen a diverses concentracions, la qual cosa ens permet separar-los del clorur sòdic, que és el producte que busquem. Açò s'aconsegueix amb una separació efectiva en diversos compartiments amb diverses concentracions, com ocorre per exemple a Santa Pola, el cas més habitual.

Mineria subterrània

Els dipòsits de sal gemma més importants de la província es troben al Pinós. Ací la sal va ser explotada en el passat mitjançant mineria subterrània, a base d'excavar galeries fins a arribar a la roca salada. Aquesta mineria “convencional” ha sigut substituïda hui en dia per la pràctica de la dissolució a través de sondejos profunds. Aquest és un mètode que s'utilitza per a dipòsits de sal gemma massius, de tipus cúpula, com és el cas. El sistema es basa en la dissolució forçada per la injecció d'aigua des de la superfície a través de canonades, directament sobre la roca de sal gemma. L'aigua projectada a pressió va dissolent a poc a poc la roca a les anomenades cambres de dissolució i després s'aspira la salmorra que s'acumula en les aquestes cambres. L'únic pas previ per a l'aprofitament de les salmorres obtingudes per aquest procediment sol ser la decantació, que afavoreix que es depositen i s'eliminen les partícules de terra o altres impureses que podria haver-hi en suspensió. La sal és recuperada després per l'evaporació de la salmorra i la cristal•lització, la qual es produeix ràpidament pel fet que la dissolució està pràcticament saturada, ja que conté uns 21,5º Be, l'equivalent a 270-300 grams de sal per litre.