Senders / Villena / Història, festes i tradicions
   
Itinerari|La ciutat|Història, festes i tradicions|Infraestructures|Els salers de Villena

Història

La història de Villena ha vist passar ibers, romans, visigots i musulmans, però bussejar en els orígens de la ciutat és molt més problemàtic. La primera notícia que es té és la del tractat dels musulmans amb Teodomiro l'any 713. En ell s'anomena la ciutat de BLNTLA (BILYANA a partir del segle XI), que amb la fuga de vocals pròpia de l'escriptura islàmica, ha sigut identificada com Villena per prestigiosos investigadors. L'aspecte general de Villena abans de la Reconquista cristiana degué ser esplendorós, amb predomini dels jardins i l'aigua, com en qualsevol lloc amb influència o presència musulmana. Com hem comentat a l'inici, la seua situació fronterera o limítrofa ha jugat un paper important quant a la influència cultural de què ha sigut partícip. Així, el Regne Musulmà de Múrcia va tindre aqueixa ciutat de jardins com a límit nord i també els cristians li van donar aquesta condició. La conquista cristiana de Villena va tindre lloc en 1240; va ser realitzada pel comanador d'Alcanyís en nom de Jaume I i de la Corona d'Aragó, amb la qual cosa s'incomplien pactes anteriors que deixaven a l'òrbita castellana la seua reconquista.

El Tractat d'Almizra en 1243 la va tornar a Castella i es va crear llavors el Senyoriu de Villena. Amb el temps, aquest primer senyoriu va passar a principat, ducat i posteriorment marquesat de Villena i es va estendre per part de les províncies actuals d'Almeria, Múrcia, Albacete, Alacant, València i Conca i comprendre vint-i-tres localitats. Es va obrir un període llarg on Villena va quedar davall la jurisdicció castellana fins al segle XIX i va començar a ascendir en l'escala de títols atorgats als seus senyors i ciutadans. Un exemple va ser Carles I, qui li va concedir el títol de ciutat en 1525. Hui podem llegir a l'escut les paraules “Molt noble, molt lleial i fidelíssima” ja que, durant la Guerra de Successió entre els Àustria i els Borbó, va donar suport a aquestis últims i el castell va ser una plaça d'armes excel•lent per a acabar amb els furs del Regne de València en la famosa batalla d'Almansa de 1707.

Al final del segle XVIII, ens trobem amb la imatge urbana d'una Villena oberta. En aquest moment ja no tenia muralles i estava ficada de ple en el camí del desenvolupament amb el pas, a meitat del segle XIX, del ferrocarril que unia Alacant i Madrid, i a més, amb el traçat que la connectava amb Alcoi. I és ací, en aquest moment, quan la ciutat va tornar els ulls a la història en incorporar-se definitivament a la província d'Alacant en 1836. Les restes més antigues trobades al terme municipal actual de Villena es remunten al paleolític mitjà, fa 50.000 anys, i va viure la seua edat d'or amb la cultura del bronze. Tant la prehistòria com la història estan representades extensament en cada un dels seus moments. La prehistòria sembla marcada, d'una banda, per l'existència d'una continuïtat quant a la presència humana en diversos assentaments des del paleolític mitjà; de l'altra, per jaciments com La Casa de Lara, representant del neolític; i finalment, per la troballa d'una de les principals ciutats de la mediterrània occidental: el Cabezo Redondo. A més, hi trobem, per exemple, empremtes del passat remot en les restes iberes del poblat de Punta de Salinas.

Festes

Un dels aspectes més destacables de Villena són les festes i les tradicions. Les celebracions a Villena comencen en el mes de gener amb la festivitat de Sant Antoni i segueixen amb els carnestoltes al febrer. És interessant destacar que en el mes de març el barri del Rabal celebra la seua setmana cultural, a més de ser l'equador fester de les festes patronals de Moros i Cristians. Hi ha altres setmanes culturals, com per exemple la del barri de La Paz o la que té lloc al barri de Las Virtudes. Les festes de Moros i Cristians són l'esdeveniment més popular de la localitat. Una gran explosió de colors, alegria i música pertot arreu ompli els carrers durant diversos dies de moros, llauradors, guerrers estudiants... Aquestes festes se celebren en honor de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de les Virtuts, durant la primera setmana de setembre i tenen la participació de 14 comparses, unes mores i altres cristianes. Les desfilades vistoses, els actes solemnes, l'entrada de bandes, les ambaixades mora i cristiana i les guerrilles, són alguns dels actes més destacats al llarg d'aquestos dies intensos. També cal ressaltar que Villena es bolca durant tot l'any en l'organització de diversos esdeveniments i activitats per a gaudi dels habitants. El festival de jazz “Trojazz”, la Setmana del Cine, el Festival de Folklore i Danses o el Festival de Titelles en són només alguns dels exemples.

Gastronomia Tradicional

Hi ha molts i variats establiments on degustar l'art culinari d'aquesta terra, clarament influenciat per la cuina manxega i la mediterrània, que dóna lloc a plats que faran les delícies de qualsevol visitant amant del bon menjar.És típic el vi de la zona, molt apreciat pels entesos en enologia. Des d'antany, Villena s'ha caracteritzat per la seua cuidada dedicació al cultiu de la vinya, ja que al principi del segle passat, hi havia a la localitat infinitat de cellers. Posteriorment, bé per la fil•loxera o bé per les crisis econòmiques posteriors, van anar desapareixent progressivament. La situació que han viscut els cellers és contrària a la qualitat dels caldos. Cal ressaltar que aquesta no sols no ha empitjorat, sinó que ha anat en augment amb el pas del temps fins a convertir-se en un dels productes que no poden faltar en qualsevol àgape que es pree. De reconegut prestigi, a Villena podem adquirir el famós fondellol o “vi de les comares”, que, juntament amb el porto, el xampany i el xerés ha sigut qualificat per la UE com a vi de gran qualitat reconeguda.

Però per a uns vins d'aquestes qualitats necessitem uns productes d'acompanyament que no desmeresquen. En aquestes terres trobem ingredients utilitzats des d'antany a la cuina, tots ells obtinguts de la seua horta privilegiada. Des d'antic, amb ells les gents del lloc, dels camps, han cuinat plats la fama dels quals ha arribat fins a l'actualitat. Entre ells destaca la “gachamiga”, feta amb de farina, all, aigua i oli.

Un altre plat típic que hi podem trobar i que no hem de deixar de degustar és el “triguito”, realitzat amb blat picat, porc, fesols, penques, creïlla i naps. Un altre plat bastant arrelat a Villena és el gaspatxo, amb un clara influència manxega, ja que és costum que s'acompanye amb allioli, o els caragols guisats, l'arròs amb pota típic també al sud de la província, el farcit o els embotits, tots ells exemples d'aquesta cuina rica i nutritiva. Quants als dolços, trobem les conegudes pastes tradicionals, els “sequillos”, els ametllats, els “rollicos” de vi, etc., un excel•lent final d'una gastronomia que satisfà tot el que busque provar plats tradicionals i típics d'aquesta zona d'interior.