Senders / Villena / La ciutat
   
Itinerari|La ciutat|Història, festes i tradicions|Infraestructures|Els salers de Villena

Localització i accessos

Aquesta localitat, pertanyent a la comarca de l'Alt Vinalopó, era coneguda des de sempre per la seua magnífica situació geogràfica, a cavall entre la Comunitat Valenciana, Murciana i Manxega, el pas des de l'interior cap a les zones de costa. A açò cal afegir que és un punt estratègic entre les tres importants valls industrials de la zona: la del moble (a Yecla), la del joguet (als municipis d'Ibi, Biar, Castalla i Onil) i la del calçat (a Elda, Petrer i Sax). Per Villena discorre la comarcal 3341 Alcoi-Caravaca, que enllaça amb la CN 301 Múrcia-Madrid i troba l'autovia Madrid-Alacant i a més, diverses carreteres comarcals o locals que comuniquen aquest municipi amb altres de la seua mateixa comarca i d'altres limítrofs.

També podem accedi-hi mitjançant ferrocarril, gràcies a la línia Madrid-Alacant.

La ciutat i l'entorn

Son muchos los lugares que podemos visitar en esta localidad alicantina. Entre ellos destaca la Iglesia de Santa María, levantada en el siglo XVI sobre una antigua mezquita purificada por los cristianos tras la conquista, y que se convirtió en la Iglesia del Barrio del Rabal. Su fachada está enmarcada por un pórtico barroco y su torre se equipara a la de Santiago de Compostela, siendo un lugar de visita de gran interés. De visita obligada es el Palacio Municipal, donde se sitúa el Ayuntamiento. Esta construcción fue declarada Monumento Nacional en 1968. Edificado a principios del siglo XVI como casa del Templo de Santiago, fue enajenado en 1575 por el cabildo eclesiástico, y adquirido, posteriormente, por el Concejo de la Ciudad para Casas Consistoriales. De carácter renacentista, su construcción se atribuye a Jacobo Florentino, escultor de la escuela de Miguel Ángel. La Iglesia Arciprestal de Santiago fue declarada Monumento Histórico-Artístico Nacional en 1931. Es uno de los conjuntos gótico-renacentistas más importantes de la Comunidad Valenciana, que se empezó a edificar en el siglo XIV y fue ampliada en los siglos XV y XVI, gracias al mecenazgo de D. Sancho García de Medina, que promovió la ampliación de la iglesia original porque era estrecha y pequeña. Destacan las columnas helicoidales características del gótico catalán, la sacristía y aula capitular como elementos renacentistas más importantes y la pila bautismal, joya escultórica también obra del mismo escultor al que se le atribuye la construcción del Palacio Municipal.

Un altre lloc d'interés és el castell de la Talaia, declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931. És el monument arquitectònic més emblemàtic de la ciutat de Villena, i al seu voltant del qual s'ha construït el que constitueix actualment el nucli antic. Aquesta construcció defensiva del llevant espanyol ha sigut testimoni de nombrosos enfrontaments i lluites, a més d'actuar com a refugi i fortí. La tanca, feta d'argamassa allà per 1172, prova el seu origen àrab, els quals van capitular en 1240 davant de Jaume I. Se sap que posteriorment aquestos van anar instal•lant-se al voltant de l'església de Santa Maria, mentre que els cristians es van assentar a la contornada de l'església de Santiago. Al castell destaca la torre de l'Homenatge, de planta quadrada, tres metres de grossor i de 25 m d'alçària. És la de major alçària dels castells de la província i hi trobem frescos que daten de 1707. Per a accedir a la part més alta hem de sortejar 100 escalons i trobarem un merescut descans en unes quantes sales on se'ns conta la història d'aquest monument i la ciutat.

Als peus de la torre hi ha la plaça d'armes, circumdada pel camí de ronda on es troben les restes de les habitacions per a allotjament de les guarnicions que defenien el castell. Villena és una de les poques ciutats alacantines que pot jactar-se de tindre un elevat nombre de pedres històriques i d'esdeveniments seculars. Un altre punt interessant en la visita a la ciutat és la plaça Major, situada entre l'església de Santa Maria i la de Santiago. La font i el safareig que s'hi troben daten del segle XIX, encara que la primera menció que se'n coneix és del segle XIV. És punt important en les celebracions populars de la ciutat.

Dins dels monuments a personatges il•lustres, destaquem l'erigit a Ruperto Chapí. Va ser esculpit pel també natural de Villena Antonio Navarro Santafé. També trobem dedicat a aquest mestre de sarsuela un teatre, que porta el seu nom, i la façana principal del qual és d'estil clàssic, mentre que les laterals són modernistes. A uns set quilòmetres de distància hi ha el santuari de la Mare de Déu de les Virtuts, patrona de la ciutat, enclavat en el conegut paratge de la font del Xop. És de gran valor per als villenenses, ja que en el segle XV van acudir a aquest lloc per a refugiar-se de l'epidèmia de pesta que assotava la zona, es van instal•lar en cabanyes i van trobar protecció enfront de la malaltia. En aquells temps probablement construirien la primera ermita, que més tard es convertiria en un monestir pertanyent a l'Ordre dels Monjos Agustins, creadors d'una important biblioteca. Actualment acull el monestir dedicat a aquesta Mare de Déu, cap a on cada any es fa una romeria al santuari amb la participació de la majoria dels pobletans. Aquesta romeria es du a terme per una ruta que ix de Villena i arriba fins el mateix monestir. És apta per a fer-se a peu o amb bicicleta i al llarg d'ella apareixen diverses zones on descansar amb bancs a l'ombra. Aquesta ruta forma part d'una de les possibilitats que té el Camí de Santiago a Espanya.