Senders / Xàbia / Història, festes i tradicions
   
Itinerari|La ciutat|Història, festes i tradicions|Infraestructures|El Saladar de Xàbia

Història

Xàbia ha sigut al llarg de la història un lloc anhelat per tots els pobles colonitzadors que per mar van arribar a aquest enclavament llevantí del litoral, tant pel clima com per la localització geogràfica. Tota la seua història antiga ha pogut ser estudiada gràcies a les restes i les empremtes que totes aquestes antigues civilitzacions van anar deixant amb el pas del temps.

Els jaciments arqueològics importants trobats als seus voltants són de naturalesa romana i musulmana, encara que es té constància de l'existència d'assentaments ja en el paleolític superior, dels quals han sigut trobats testimonis de fa 16.000 anys, els més antics a la coneguda cova del Montgó. En aquesta cova tan important han aparegut ceràmiques i indicis de l'existència d'animals domesticats ja en el neolític. Al Cap Prim, per exemple, s'han trobat també restes metal•lúrgiques importants de l'edat del bronze que seran estudiades pròximament. Però la verdadera joia arqueològica, l'importantíssim tresor ibèric de Xàbia, va ser trobat de manera casual a la zona on se situa en l'actualitat el camp de golf, dins d'un atuell de ceràmica. Hi destaca una diadema d'or de quasi quilo i mig de pes, datada entre els segles III i II a.C. D'altra banda, cal comentar que el treball agrícola ha sigut des de sempre l'activitat principal dels seus habitants, sobretot el cultiu de la vinya, el vi del qual era transportat en àmfores vineres a llocs llunyans, sobretot en temps romans (els jaciments situats a la Punta de l'Arenal, la Duana i l'illa del Portitxol ho certifiquen). L'empremta històrica deixada en els temps de l'ocupació musulmana ha arribat també fins a l'actualitat amb troballes importants com les localitzades a la cova Tallada o La Vall i són catorze els jaciments coneguts hui en dia que daten d'aquesta etapa històrica. Gràcies a la troballa d'unes cites dels segles XII i XIII sabem que, ja en aquell temps, l'impressionant Montgó era admirat per tots, perquè en elles es parlava d'una muntanya denominada Qa un. Tots aquestos exemples són només una mostra del valor dels jaciments trobats, de la seua riquesa i la prova irrefutable que aquesta zona sempre ha estat lligada a l'home i a la seua evolució. Segons els arxius, en l'època medieval es va començar amb la repoblació de totes aquestes terres, ja que a poc a poc s'havien anat despoblant per les amenaces constants d'atacs moriscos, i els repobladors cristians van anar situant-se en el terreny de l'actual Xàbia i els pobladors musulmans dispersos per la contornada. Les mars eren solcades per galeres que vigilaven el litoral i s'encarregaven de viatjar a costes africanes per deixar allí tots els habitants islamitzats. Al seu torn, es van anar construint torres de vigilància, castells i diverses fortificacions defensives. Des de sempre, se sap que Xàbia havia depés de la localitat veïna de Dénia, però aquesta situació va començar a canviar quan en 1323 l'infant Pere de Ribagorça va tornar al seu pare, Pere “El Cerimoniós”, la vila de Crevillent a canvi de rebre Xàbia i Dénia. Poc després, aquest va crear el comtat de Dénia per a Alfons d'Aragó i posteriorment en 1396 Xàbia va obtenir el terme municipal independent. El rei Felip III de Castella va concedir a la localitat l'esperat i merescut títol de vila allà per 1612 i posteriorment hi van arribar monjos franciscans que van alçar un convent per atendre les necessitats religioses de tots els habitants. Al llarg de la història han sigut molts els conflictes mantinguts amb Dénia, sobretot quant a termes municipals, encara que açò no ha evitat que Xàbia es desenvolupara ràpidament gràcies a l'explotació i el comerç de la pansa i a la construcció d'edificacions grans i riu-raus tradicionals a les àrees de camp.

Festes

Molts dels costums i les festes que se celebren en aquest municipi són originàries dels pobles que es van assentar ací en èpoques passades i que van deixar la seua cultura i les seues tradicions molt arrelades en la població local. Així doncs, cada any s'obri el calendari festiu de Xàbia amb el Carnestoltes i “l'Enfarinà”. El mes de març destaquen les populars vaquetes i ja el mes de juny trobem el culte al foc amb els famosos “Focs de Sant Joan”, fogueres menudes que els joves de la localitat boten amb garlandes i adorns de flors la nit del 23 de juny. Aquestes festes concluen el dia de Sant Joan, on les escultures de cartó-pedra que omplien els carrers són devorades per les flames, en record de la tradició antiga de cremar totes les coses velles de la casa aquesta nit màgica i purificar així cos i ànima abans de l'estiu. Els mesos d'estiu estan replets de festes de gran arrelam en aquest municipi. És ací quan Xàbia es guarneix per celebrar la festivitat de la Mare de Déu del Carme el mes de juliol, o ja a l'agost, les festes en honor a la Mare de Déu de Loreto, l'eix principal de la qual és la parròquia de Duanes de la Mar, d'arquitectura singular, i on són protagonistes els coneguts bous a la mar celebrats al port amb l'assistència tant de públic local com d'altres municipis pròxims. Finalment, cal destacar que el tercer diumenge de Quaresma es realitza el trasllat de la imatge de Jesús de Natzaret des de l'ermita del Calvari fins a l'església de Sant Bartomeu, un dels temples més bonics de la localitat, en una processó emotiva. Posteriorment, el 3 de maig, la imatge torna a de nou a l'ermita del Calvari.

Gastronomia tradicional

La gastronomia és també un dels grans atractius turístics d'aquest municipi privilegiat de sol i platja. Xàbia té un gran nombre de restaurants de diversa índole on podem degustar des de menjar internacional fins a mediterrani i autòcton, des del nucli antic fins al passeig de l'Arenal. A la zona del port hi ha infinitat de bars, restaurants etc., que ens ofereixen una gran varietat de tapes típiques i mariscos. Un dels plats forts són els diversos tipus d'arrossos entre els quals destaquem l'arròs a la marinera, amb crosta, a banda o al forn. El peix, d'excel•lent qualitat i obtingut diàriament gràcies a la flota pesquera, nombrosa i moderna, és una altra de les possibilitats gastronòmiques amb què elaborar plats acurats com el suc roig, el cruet de peix o el saborós peixet fregit, a banda de saladures l'elaboració tradicional de les quals es remunta a temps immemorials. Però un dels productes que més fama dóna a Xàbia són els eriçons de mar, que es mengen crus i es consideren els millors del litoral. Per acompanyar tot menjar hi trobem vins de gran qualitat elaborats de generació en generació aprofitant el clima de què es gaudeix en aquest municipi al llarg de tot l'any. I com a postres, tots elaborats amb productes d'aquesta terra, cal destacar els pastissos de moniato, els d'ametlla i els bunyols de carabassa, acompanyats d'una bona mistela o de begudes granissades com l'orxata o el llimó granissat.