Senders / Xàbia / La ciutat
   
Itinerari|La ciutat|Història, festes i tradicions|Infraestructures|El Saladar de Xàbia

Localització i accessos

Accedim a Xàbia des de Dénia bé a través de la carretera nacional CN-332, per Gata de Gorgos i després la CV-734 en direcció a Xàbia, o bé per l'Autopista Alacant-Barcelona, per l'eixida 62 “Ondara/Dénia/Xàbia”. Una altra possibilitat és la CV-736.

Com totes les localitats turístiques de la costa alacantina posseeix una xarxa de línies de servei públic molt àmplia, la qual cosa facilita la visita des de diverses poblacions en cas de no tindre vehicle propi.

La ciutat i l'entorn

Xàbia conserva un nucli històric interessant per on passejar es converteix en un viatge de tornada al passat. Recórrer els carrerons estrets, admirar els portals i els enreixats de ferro antics, ens inviten a conéixer un tros de la història d'aquest municipi alacantí.

Pont de l'Arenal de Xàbia. Com veiem en moltes altres poblacions del litoral, va ser murallada en l'antiguitat a causa dels atacs continus per mar d'embarcacions morisques. Prova d'això són les portes d'accés que trobem actualment i que estaven situades a la infranquejable muralla: el Portal de la Ferreria o de Sant Vicent, la Porta del Mar, el Portal de Sant Jaume o del Clot i l'última, el Portal Nou (s. XIX). Amb l'esdevenir dels temps es va procedir al derrocament de les muralles pel fet, ja afortunadament, de l'absència d'atacs i el creixement poblacional fort existent. El port marítim, on troba recer la seua flota pesquera i l'origen de la qual data del segle XV, forma part del les senyes d'identitat d'aquest poble. La seua construcció va anar donant lloc a poc a poc a l'aparició d'un barri perifèric amb infinitat de magatzems on s'anaven guardant tots els productes subjectes al comerç, sobretot el de la pansa. En tota aquesta zona portuària trobem en l'actualitat molts comerços, bars i restaurants que l'han convertida en l'ànima de la ciutat.

La visita a la llotja del peix per a veure com es descarrega i es subhasta tot el botí capturat és un espectacle digne de veure per a tot aquell visitant que no ho haja fet mai. Si seguim el recorregut pel nucli urbà, com tota localitat costanera lligada al mar, Xàbia té un passeig molt bonic, el de l'Arenal, amb tota mena de serveis, que esdevé un punt de trobada les caloroses nits d'estiu.

El mercat d'abastiments de Xàbia és una de les
construccions on es pot comprovar l'ús
tradicional de la pedra tosca a les edificacions
de la localitat.

Si ens centrem en la contornada no hi ha dubte: Xàbia gaudeix d'un entorn espectacular. Hi ha infinitat de miradors des d'on gaudir de l'univers blau de cel i mar que l'envolta al llarg de 22 quilòmetres de costa. S'hi pot fer tota una ruta per albirar la nostra mar Mediterrània des de diversos punts: Els Molins, el cap de Sant Antoni, la Punta del Castell, la Séquia de la Sénia, la cala Blanca, la Creu del Portitxol, La Falzia, la Punta del cap Negre, el cap de la Nau, Les Pesqueres, Ambolo i la Granadella. És ací en aquest punt on hi ha la platja considerada més bonica de tota la província, la cala de la Granadella, on en un dels tossals se situen les restes d'un castell del segle XVII. Un dels punts més coneguts és el comentat cap de Sant Antoni, una zona coronada per tota una sèrie de molins construïts des del segle XIV que aprofitaven amb les aspes la força del vent de llebeig per moldre blat. Aquests molins van estar en funcionament fins a 1911 i es creu que, per ser més antics que els construïts a la plana manxega i per la influència de les relacions amb els pobles de les Illes Balears, tindrien sis aspes i no quatre com seria el més normal. Una vegada visitem Xàbia ens adonem del valor paisatgístic tan elevat que té per la seua posició geogràfica estratègica. Una altra ruta molt valorada és el trajecte existent entre els quatre caps que jalonen de nord a sud aquesta part del litoral: el cap de Sant Antoni, amb el far i les vistes impressionants, n'és un bon exemple.

Aquesta zona va ser la triada antigament pels ermitans per portar una vida aïllada de l'exterior i on ja en el segle XV es va erigir l'ermita de Sant Antoni, la qual li va donar nom; els altres caps són: el cap de Sant Martí o cap Prim amb una microreserva única per als amants de la Botànica, el cap Negre, que tanca la badia pel sud i on destaquen les sendes serpentejants dels pescadors, i el cap de la Nau, que separa el golf de València del golf d'Alacant i qualificat com el punt peninsular més pròxim a l'illa d'Eivissa. Als seus peus es pot visitar la cova coneguda pels pobletans com “cova dels Orguens”, descrita ja pel botànic Cavanilles al final del segle XVIII. Gràcies a diversos estudis sabem que, antigament, a la zona compresa entre aquest cap i el cap de Sant Martí se la coneixia amb el nom de Promontorium ferrarium a causa de la creença que hi existien mines de ferro importants.

Però un dels valors més importants dels que presumeix la localitat és el Parc Natural d'El Montgó, una mola rocosa que discorre quasi paral•lelament a la línia de la costa, que assoleix una alçària màxima de 753 metres i que descendeix suaument fins a la zona del cap de Sant Antoni, des d'on protegeix la ciutat. Des d'aquesta protectora joia natural podem observar el penyal d'Ifac, les serres d'Aitana i de Bèrnia i tot el golf de València, a més d'Eivissa els dies clars.

De camí al cap de Sant Antoni podem trobar les
restes d'onze molins fariners. La seua posició estratègica
els permetia aprofitar el vent quasi constant del sud-oest,
el llebeig.

La vegetació d'aquest espai natural protegit és la verdadera riquesa: en aquesta superfície relativament menuda es reuneixen més de 650 espècies diferents de flora. Coscollars, romanís mascles o romanís donen pas a la vegetació de les fissures i clavills del penya-segat, adaptades en major o menor grau a la salinitat i moltes endèmiques d'aquesta zona. Trobem ací per exemple la violeta roquera valenciana, l'escabiosa rupestre, l'"herba santa” o la Centaurea rouyi. Quant a la fauna més representativa hi ha diversos tipus de gavines entre la qual destaca la gavina cora, a més de tindre la presència de rapaços com l'àguila cuabarrada o el duc. Mamífers com la rata cellarda o el toixó, rèptils com el llangardaix ocel•lat i el lludrió ibèric o amfibis com el gripau corredor, formen part del ric conjunt faunístic d'aquest massís.