Presentació / Història de la sal    Pág. 01 | 02 | 03 | 04
  
Amb aquesta marxa es va arribar fins a la mar per recollir un poc de sal de manera simbòlica. També la seua escassetat va contribuir d'una altra banda a l'enfonsament del sud en la Guerra Civil nord-americana. Per un altre costat, cal destacar també que l'exportació de la sal i el seu comerç va donar lloc a obres d'arquitectura interessants, joies de la nostra història i clares referències en les nostres guies de carrers, com és el cas de La Casa del Rey o Alfolí de la Sal, a Alacant, situada a la vora de la mar i destinada a emmagatzemar la sal procedent de les salines de la Mata-Torrevieja. Com hem vist al llarg d'aquest repàs breu, la sal ha tingut un pes i una influència important al llarg de la història, així com en les relacions de comerç i consum de tots els pobles, en qualsevol racó del planeta. Són molts els usos que l'ésser humà fa d'aquest element: salar la carn o el peix era i és una mesura per a evitar el creixement de bacteris perjudicials per a la nostra salut. A més, en l'actualitat, per aquest mètode de conservació es produeixen menjars exquisits per al paladar, com per exemple l'abadejo salat o el típic i conegut pernil serrà. Des de sempre la sal s'ha usat com a conservant dels productes procedents de la matança i del peix per a elaborar embotits, en la fabricació de formatges, etc… Per a bé o desgràcia, aquesta indústria salinera ja no és tan necessària com abans.

Evident és la importància del seu ús culinari, ja que la sal és un dels pilars bàsics en la cuina de qualsevol cultura, ja que és usada mundialment com a condiment. A la nostra província, el peix, l'arròs i la sal són els ingredients essencials a la cuina. Hi ha gran varietat de saladures, com la moixama i els ous d'abadejo o de llissa, o bon peix com per exemple les orades, de les quals la sal ha fet un plat exquisit, les famoses: “orades a la sal”. Cal comentar que no va ser fins al segle XIX quan va començar a ser utilitzada en la indústria. Hui en dia una gran quantitat de sal va destinada a l'alimentació animal, on per exemple cal dir que una vaca lletera pot arribar a consumir fins a 80 grams de sal diaris. La indústria farmacèutica, amb la fabricació de sèrums per a hemodiàlisi, la cosmètica, la pelletera, per a l'adob de les pells, o la química (principal consumidora de sal a nivell mundial per a la fabricació d'àcid clorhídric, sosa càustica, plàstics o PVC) són altres de les destinacions d'aquest element.
Altres usos d'aquest element blanc són:
• En cuina, a més de condiment com ja hem vist, és molt utilitzada per a llevar amargor, evitar que es cremen torrats, rentar marisc, etc.
• En casos de nevada, és usada comunament per a dissoldre les grans quantitats de neu que queden dipositades al ferm de les carreteres, camins veïnals, etc.
• Per al tractament de fustes a l'hora d'evitar posteriors atacs per arnes, fongs,
• Per a adob i com a herbicida.

Un altre camp a banda el constitueix l'ús en medicina natural que fa d'aquest producte un dels més utilitzats universalment. Per a inflamacions de gola o de boca, per a la congestió nasal, com a tonificant per a la fatiga, hemorroides, colps o contusions. Per tot això, per la seua quotidianitat, la sal ha sigut i és font de nombroses dites populars i refranys com el “Negar la sal i l'aigua a algú” o “En parlar com en guisar, el seu granet de sal”.

Un dels aspectes més interessants de la història de la denominada “màgica arena blanca”, segons l'anomenaven els indis nord-americans, és que ha jugat i juga un paper important dins de les supersticions i mals auguris de molts pobles (a Colòmbia, a la Vall de Cauca, s'usa per a significar mala sort), d'ací que moltes persones creguen que vessar aquest element implica tindre mala sort durant bastant temps. Però aquest fet no ha de preocupar-nos massa, perquè teninm un antídot eficaç per a contrarestar aquest mal auguri: tirar un poc de sal per damunt del muscle. En l'Antiguitat era símbol d'hospitalitat, per la qual cosa es donava als hostes junament amb el pa; els mossàrabs distribuïen sal damunt del llit dels novençans i als sepulcres abans de dipositar els difunts; els alquimistes la consideraven com el cinqué element, juntament amb l'aigua, el foc, la terra i l'aire. D'altra banda, en molts llocs i civilitzacions és font de protecció contra les malalties i l'infortuni: humitejar la pell, cobrir-la de sal i fregar durant un dia, tres, cinc, set o nou, en funció del grau del problema, ajuda a alliberar-nos de les penes, amargors… Fins i tot és possible que la part simbòlica que té en l'actualitat, i de la qual participen moltes religions, puga provindre de l'antic coneixement de les seues propietats. Sabem que el seu protagonisme al llarg de la història li ha conferit un caràcter gairebé sagrat i certament carregat de simbolisme.