Presentación / Història de la sal    Pág. 01 | 02 | 03 | 04
   
Si deixem d'un costat la història d'aquest país des del punt de vista econòmic, cal destacar que igual que va passar amb l'oli d'oliva, el vinagre o el pa, actualment ja no hi ha únicament la sal de taula i la sal de cuina, la sal blanca com la neu i fina i solta com l'arena… En l'actualitat, se'ns sorprén amb sal en forma de vidres, flocs o flors, i amb gran varietat de colors com gris, rosa, blau o blanc. L'origen és divers: procedeix de deserts, de llacs, de les zones costaneres, de mines o de zones de muntanya pràcticament inaccessibles… d'Anglaterra, d'Espanya, de la Camarga francesa, de Portugal, d'Austràlia… i fins i tot n'hi ha de l'Himàlaia. Aquesta és l'última sal de disseny que ha aparegut al mercat, l'Himalayen, que es ven amb un quadern de viatge i és considerada la sal més rica energèticament del món, tot i que crida poderosament l'atenció per la seua tonalitat rosa-ataronjada. Coneguda pel seu preu prohibitiu és la sal Oshima Island Blue Label, la qual només es pot comprar si pertanyem a un club selecte i després d'un temps d'espera llarg… A França trobem la sal de Guèrande, considerada la millor del nostre país veí per l'excel•lent sabor i reconeguda pels gruixuts vidres i la coloració grisenca. Molt lluny d'ací, a l'Índia, trobem la sal negra, en aquest cas poc refinada. Per conéixer la importància d'aquest element recorrerem breument la història de la Humanitat i ens endinsarem en el coneixement que des de sempre ha tingut l'home de la sal.

Sabem que és el condiment més antic utilitzat mai per l'ésser humà i que ha marcat clarament el desenvolupament de la història, ja que al llarg d'aquesta veiem que no s'ha limitat a ser simplement un guarniment de cuina, sinó que ha ocupat un paper important en la vida de l'ésser humà. Actualment tenim proves que ja en l'antiguitat la ubicació dels jaciments de sal va tindre una importància especial en la situació dels assentaments humans, perquè els nostres avantpassats ja coneixien la seua capacitat per a conservar aliments, un aspecte d'importància vital en aquells temps tan remots. Tant els xinesos com els egipcis van intentar precisar el temps i lloc en què es va descobrir la sal, però com que el seu ús es remuntava a temps tan llunyans no van tindre cap èxit en aquesta tasca. En l'actualitat no sabem com va ser descoberta per l'home: alguns defenen que es va descobrir sobre unes males herbes que suraven sobre l'aigua de la mar; altres afirmen que es va trobar primer en forma de sal de roca; però la teoria més generalitzada és que la primera sal que es va trobar estava en dipòsits deixats per l'evaporació de l'aigua marina. Hi ha estudiosos del tema que atribueixen el descobriment d'aquesta roca comestible a la mil•lenària cultura xinesa, i que fent honor al seu instint comercial, van ser ells mateixos els que es van adonar que tot el món necessitava consumir-la, motiu pel qual van crear impostos gràcies als quals van obtenir uns grans beneficis. Per a fer-nos una idea de la importància i l'antiguitat en l'ús d'aquest element cal dir que la primera menció escrita referent a la sal es localitza a la Xina, allà pel 2.700 a.C. Era el Peng-Tzao-Kan-Mu, el primer tractat de farmacologia conegut, i en què una gran part estava dedicada a discutir sobre més de 40 classes de sal, inclosa la descripció de dos mètodes d'extracció i posada en ús, bastant semblants als que s'utilitzen hui en dia. A poc a poc es van anar creant diverses rutes de la sal dedicades al comerç. Sabem que en l'antiguitat navegaven grans navilis carregats amb sal procedent d'Egipte i Grècia que solcaven les aigües de la Mediterrània i l'Egeu. De tots els camins que conduïen a Roma, el més transitat era la Via Assalaria o Ruta de la Sal, per on els mercaders tornaven de les mines de sal d'Òstia, cap a Roma. Conegut per tots és que l'elevat valor tant econòmic com social d'aquest producte va donar peu a múltiples guerres per a controlar tant els dipòsits com els mercats de sal, i que fins i tot va haver-hi tractats ja en l'Antiga Grècia que incloïen intercanvis de sal per esclaus. Cal destacar en aquest sentit que el terme “salari”, tan conegut i utilitzat en l'actualitat, prové d'aquell “Salarium argentum”, quantitat especial de sal donada als legionaris romans com a manera de pagament pels seus serveis.

Són molts els països la història dels quals està vinculada a la sal: la producció anglesa està lligada a la història del Regne Unit i de les Índies Britàniques. Un altre cas és la síl•laba “Tuz” del nom Tuzla, ciutat de Bòsnia Hercegovina a 80 quilòmetres de Sarajevo. Aquesta és la paraula turca per a “sal” i les seues mines han sigut explotades des d'abans dels temps de l'edat mitjana. El mateix origen té el nom de la ciutat austríaca de Salzburg i a més a l'altre costat del món trobem Sal, nom de la principal illa turística de Cap Verd. A Amèrica del Sud, la regió productora de sal de Bolívia on fins al segle XIX se'n cobrava un impost s'ha convertit en una atracció turística. L'activitat principal dels habitants del poble de Colchani és en l'actualitat l'extracció de sal al Salar d'Uyuni, considerat una de les meravelles naturals del planeta. La falta de recursos d'aquesta població va donar lloc a l'explotació turística de la zona, on la visita a l'Illa de Peix, perduda en un mar de sal blanc i brillant, és l'atracció més important. A França, l'abolició de l'impost de la sal va ser una de les primeres mesures dutes a terme durant la Revolució Francesa. A Polònia, generacions de miners han fet de les mines de sal de Wieliczka, a uns 10 quilòmetres de Cracòvia, un verdader tresor nacional. Declarades Patrimoni de la Humanitat, arriben fins a uns 300 metres de profunditat i porten en actiu més de 700 anys. Recorrent els seus corredors podem admirar formacions naturals espectaculars, llacs subterranis i fins i tot capelles construïdes pels miners i on destaca l'erigida en honor a santa Kinga. Cal recordar, d'altra banda, que la sal també ha sigut el centre de conflictes entre països, com per exemple el cas de l'Índia, on va tindre un paper important en la resistència contra la dominació colonial britànica de Mahatma Ghandi. Aquest líder pacifista indi va lluitar amb la coneguda “marxa de la sal”, amb la qual exigia el dret a la seua recollida com a mètode per a desafiar al monopoli que els britànics tenien, a més d'oposar-se a les taxes que la gravaven.