Presentació / Història de la sal    Pág. 01 | 02 | 03 | 04
  
Hi ha moltes referències a la sal en la Bíblia, com el cas de la dona de Lot que es va convertir en estàtua de sal en mirar cap arrere, a la ciutat de Sodoma de la que fugien; l'expressió la “sal de la vida” i la frase “sou la sal de la terra” amb què es designava als triats o que era utilitzada a més en la cerimònia del baptisme com a signe d'incorruptibilitat, són alguns dels exemples que trobem. Fins i tot l'art també s'ha vist influenciat per la sal, ja que l'obra d'orfebreria més important del Renaixement és un saler d'or, realitzat per Benvenuto Cellini, per desgràcia robat a Viena l'any 2002 i que encara no ha sigut recuperat. Finalment, farem un ullada a les explotacions salineres del nostre país i la seua evolució. Històricament, l'explotació de sal s'ha realitzat a les salines de les zones litorals, com les que trobem al llarg de la costa alacantina, i als brolladors d'aigua salada (cursos subterranis que travessen dipòsits de sal), així com en mines. A les salines, l'aigua salada procedent de la mar o d'un brollador és conduïda gràcies a un entramat de canals fins a basses construïdes artificialment on l'aigua es reparteix. Després del procés d'evaporació de l'aigua, queda la sal disposada per a iniciar el treball de recol•lecció. En el cas dels brolladors, quan el cabal era escàs s'arribava a introduir aigua a l'interior per poder així augmentar la producció salina. A Espanya, els dos jaciments més importants estan situats a Cardona (Barcelona), ja abandonat i actualment “explotat” turísticament, i a Cabezón de la Sal, a Santander. A vista de pardal podem trobar al llarg de tot el litoral espanyol un gran nombre de salines l'activitat de les quals ha arribat fins als nostres dies, entre les quals destaquen amb llum pròpia les explotacions situades al llevant espanyol, entre Alacant i San Pedro del Pinatar.
Al nostre país, les empreses productores principals són:
• Unión Salinera de España, SA, des de 1989 del grup Solvay i a partir de 1996 propietat de Salins Du Midi et de l'Est. Explota les salines marines de Cabo de Gata (Almeria), Puerto de Santa Maria (Cadis) i les Llacunes de Torrevieja.
• La Mata (Alacant); aquesta última explotació, punt d'interés en la nostra senda, presumeix d'una producció de sal no estacional gràcies a la conducció al llarg de 45 quilòmetres d'aportacions de salmorra concentrada procedents del Pinós (Alacant).
• Salinera Española, SA. Explota salines marines a les Balears i a San Pedro del Pinatar (Múrcia).
• Mina de Torrelavega, SA (MITOSA). Integrada en el grup Solvay, les seues operacions de mineria es realitzen per dissolució subterrània mitjançant sondejos al municipi de Polanco (Cantàbria).
• Iberpotash S. A., empresa que des de 1999 posseeix la titularitat de les explotacions de sals potàssiques i sal gemma de les localitats de Sallent i Súria (Barcelona), respectivament.
• Ibérica de Sales, SA. Extrau sal gemma a la mina María del Carmen a la localitat de Remolinos (Saragossa) per mineria subterrània i mètode de cambres i pilars.
• Saldosa S. A. Empresa constituïda al maig del 2002 que disposa d'una planta de producció de sal comuna a la localitat de Beriáin (Navarra). La matèria primera mineral és obtinguda del jaciment salí de la serra de la Nuestra Señora del Perdón (Cendea de Galar), pròxim a Pamplona.
• Energía e Industrias Aragonesas, SA. Obté sal marina a les salines Bacuta Norte i Catavia a Punta Úmbria (Huelva).

Gràcies a la nostra situació geogràfica, al clima i al nombre d'explotacions, a Espanya tenim garantit el subministrament de sal en el futur gràcies, en gran mesura, al procediment d'explotació que s'utilitza i a estar envoltats de la mar, on la sal continguda és inesgotable, a més de tenir de sobra les dues fonts d'energia necessàries per a la seua obtenció, calor solar i vent.

Un dels beneficis més interessants que aquests dos tipus d'energia ens ofereixen són els mínims costos en l'obtenció de sal a les explotacions salineres situades a la zona costanera, on hi ha entrada d'aigua marina. Aquests costos econòmics són molt majors a les explotacions de caràcter miner, on s'extrau sal de roca.

En l'Antiguitat, com ja hem vist, el preu de la sal era elevat, la qual cosa contrasta amb la situació actual, on el seu valor en el mercat és molt baix. Aquesta situació ha desencadenat, en primer lloc, que no es produïsca més sal de la que es vendra, per la qual cosa ix al mercat una quantitat molt semblant a la que serà consumida. I en segon lloc, com que la major part de la producció és consumida internament per cada país productor, no hi ha un comerç molt elevat d'aquest producte. A nivell mundial, el consum de sal es distribueix de la manera següent: la indústria química de base utilitza el 56% aproximadament del total (el 36% per a la fabricació de clor i sosa càustica, el 17% per a la de carbonat sòdic sintètic i el 3% per a altres usos); l'alimentació humana i animal fa ús del 22%; el desgel de vies públiques, un 13%, i usos diversos com a tractament d'aigües, adob de pells, etc., el 9%. Tots aquests percentatges, lògicament, poden variar fortament d'un país a un altre; així, per exemple, a l'Índia el consum de sal per a ús alimentari supera el 40% del total i als Estats Units només representa el 7%, mentres que, al contrari, el desgel de vies públiques representa el 30%, o fins i tot el 40% en anys d'intens fred. A nivell europeu, el principal país productor de sal de la UE és Alemanya, on destaca l'empresa Kali und Salz GMBH en l'extracció de sal gemma. Solvay és la segona companyia productora a nivell mundial. La principal empresa del Regne Unit és Harris Chemical Group (actualment, IMC Salt), tercera a nivell mundial. Els Estats Units conformen el primer país productor del món amb un poc més del 22% de la producció total; en 1988, el 51% de la sal que va obtenir va procedir de salmorres, el 31% de gemma, el 9% d'evaporació al buit i el restant 9% d'evaporació solar. La principal empresa productora, a nivell mundial, és Morton Internacional, amb 22 instal•lacions als EUA, Canadà i Bahames, a més del 67,6% de la francesa Salins du Midi i, al seu través, d'Unión Salinera.