Senderos de la Sal - Guía de Itinerarios por las Salinas de la Provincia de AlicanteSenderos de la Sal - Guía de Itinerarios por las Salinas de la Provincia de Alicante
Español Valencià

Senders / Santa Pola / Història, festes i tradicions
   
Itinerari|La ciutat|Història, festes i tradicions|Infraestructures|Les salines de Santa Pola

Història

Són molts els jaciments arqueològics que ens acosten a la història d'aquest municipi. Les primeres restes que parlen de presència humana a la zona daten del 3.000 a.C. Van ser trobades a la cova de les Aranyes del Carabassí i aporten molta informació sobre els hàbits alimentaris d'aquells primers pobladors, els quals basaven la seua dieta en les carns procedents de l'activitat cinegètica i l'explotació dels recursos marins d'aquestos fons tan excepcionals.

El comerç no va arribar fins a l'època ibera, on aquesta activitat va ser un dels pilars bàsics de l'economia, sobretot gràcies a l'intercanvi freqüent de productes amb el poble grec. Juntament amb aquest comerç, la implantació de l'agricultura va anar consolidant-se, amb la qual cosa s'assegurava l'existència d'aliments al llarg de tot l'any. Tots aquestos factors van caracteritzar la cultura ibera, que ha deixat la seua empremta a Santa Pola en l'important poblat d'Alonai, molt a prop de l'actual cementeri. Ací se sap que es va situar una ciutat fortificada del segle IV a. C., els pobladors de la qual es dedicaven a la pesca i al comerç amb altres pobles de la Mediterrània. A partir del segle I d. C. s'hi va construir el port, denominat pels romans Portus Ilicitanus, que, com ja hem comentat, va passar a ser el punt de referència i el pilar bàsic de l'activitat comercial de la localitat. Des d'aquest port salpaven de manera contínua vaixells carregats de productes amb què comerciar i actuava com a eixida a la mar Mediterrània de la colònia lulia Illice Augusta, la coneguda actualment com Elx. També dels romans data la importantíssima factoria de saladura de peix on s'elaborava el preat garum, que era un dels productes més comercialitzats per aquella època.

Com veiem, tornem a trobar l'activitat salinera, relacionada en aquest cas amb l'existència d'una factoria de saladura.
La torre del Tamarit protegia l'entrada de l'antiga
albufera d'Elx.
Posteriorment, i com a la resta de costes llevantines, eren constants els atacs d'embarcacions procedents del nord d'Àfrica, la qual cosa va provocar una gran inseguretat i un despoblament de la zona, al mateix temps que s'hi van construir edificacions defensives per a contrarestar el perill. El castell fortalesa i les torres sentinelles de Tamarit, Atalayola i Escaletes són exemples d'aquest tipus d'arquitectura. La dependència de la veïna Elx va durar fins a 1812, any en què Santa Pola va formar el seu propi Ajuntament. Posteriorment, Alfons XII li va concedir el títol de vila. A poc a poc, des del final del segle XIX i gràcies a l'activitat pesquera i comercial, el nucli urbà va anar creixent fins a arribar a convertir-se en un dels centres turístics més importants de la província d'Alacant, i que segueix actualment en plena expansió. Per tant, des de temps remots parlar de Santa Pola ha sigut parlar de la mar, de la pesca i d'un poble de mariners. Tota la seua història va lligada a aquest univers blau, el qual l'ha fet mereixedora del reconeixement de què gaudeix en l'actualitat.

Festes

Els carnestoltes durant el mes de febrer obrin el capítol d'activitats ludicofestives de la ciutat. En aquestos dies podem gaudir de la ciutat i de la gent, abillada amb les disfresses més divertides que donen una nota de color als carrers. També podem participar al final de juny en la romeria del Cap, romeria a l'ermita de la Mare de Déu del Rosari, situada a les faldes del cap de Santa Pola, on acudeixen els romeus per venerar la imatge de la Mare de Déu.

El 16 de julio, día de la Virgen del Carmen, es tradicional como en otros municipios de la costa, la procesión marinera en honor a esta Virgen, patrona de los marinos, con multitud de barcos acompañando la imagen por el puerto. La Cofradía de Pescadores organiza una ofrenda floral en recuerdo a los marineros desaparecidos y una estupenda sardinada, además de fuegos artificiales. Las fiestas patronales son la primera semana de septiembre, en honor a la Virgen de Loreto. Durante esta celebración, los Moros y Cristianos toman la ciudad con sus pasacalles, bandas de música y trajes típicos, cambiando el olor a mar por el olor a pólvora. A principios de diciembre se celebra la Venida de la Virgen de Loreto, conmemorando su arribada a Santa Pola a manos de un marino que, tras recalar en esta localidad, no pudo abandonarla hasta que la donó a las autoridades. La historia de la imagen de la patrona de la ciudad está envuelta, como ocurre en muchos casos, en el mito y la leyenda. Según cuentan, un marinero tomó la imagen de la Virgen, de una devota, en el Puerto de Santa Maria, allá por 1643, tras una revuelta morisca. La mujer le dijo al marino que la entregase en el primer puerto que amarrara. Éste al ver la imagen, pensó llevarla a Villajoyosa, pues era natural de allí, pero al pasar por la costa santapolense se desató un fuerte temporal y tuvo que amarrar en el puerto. Al ver que cada vez que intentaba proseguir su viaje con la imagen, el mar se lo impedía, decidió contra su deseo dejarla allí, con la creencia de que la imagen quería quedarse en Santa Pola y no le iba a dejar marchar hasta que la donara a los lugareños, pudiendo llegar a Villajoyosa después sano y salvo.


La Villa de Santa Pola todavía basa buena parte
de su economía en la pesca.

Gastronomía tradicional

La localitat té un gran nombre d'establiments on degustar l'àmplia oferta gastronòmica de què fa gala. Dins d'aquesta gastronomia, i a pesar que els gustos han canviat d'un temps ençà, per influx del turisme, l'excel•lent qualitat dels seus productes ha fet que es mantinga la tradició als seus plats típics. Com en qualsevol localitat costanera amb un port pesquer important
La Lonja de Santa Pola durante la subasta de
pescado
a Santa Pola es pot degustar una gran varietat d'arrossos basats en el peix, entre els quals destaca l'arròs a banda, arròs negre, arròs a la marinera, arròs amb polp o el calder. Els gaspatxos amb daus de mero i gambes, el guisat de sépia o el blanquet de rap són també plats típics. També és obligat provar qualsevol tipus de marisc, gamba roja, gambeta, llagostins o cigales, en totes les seues variants de presentació: a la sal, a la planxa o al natural. Juntament amb això, peixos com el llobarro, la daurada o el déntol satisfaran sens dubte els paladars més exigents. Les coques de farina i oli amb sardina seca per l'aperitiu i postres com els realitzats amb cabell d'àngel o el gelat de mantegada artesanal, completen l'oferta gastronòmica de la terra.