Senders / Calpe / Història, festes i tradicions
   
Itinerari|La ciutat|Història, festes i tradicions|Infraestructures|La Salina de Calp

Història

En primer lloc, cal matisar que és bastant difícil conéixer quin és el verdader origen del nom Calp. Hi ha una teoria molt estesa entre la població que conta com Hèrcules, allà pel segle XIII a.C., en contemplar el Penyal el va comparar amb Gibraltar, anomenat en aquell moment Calp, i per això va batejar aquest lloc privilegiat de la costa llevantina amb el mateix nom. Una altra teoria defén que van ser els súbdits del rei númida Sifax els que el van anomenar així en honor a aquest rei. I com no hi ha dos sense tres, hi ha una tercera teoria, i no per això menys creïble, que advoca perquè van ser els fenicis els que, en viatjar per mar des de la zona del penyal de Gibraltar o “ Calp del Sud “, van arribar a aquesta localitat alacantina i van denominar el penyal "penyal d'Ifach" (que significa “del nord” o “boreal”) per poder així diferenciar-lo del que coneixien al sud de la Península. El gran interés despertat per aquesta localitat al llarg de la història ens porta a trobar una gran quantitat de restes arqueològiques, sobretot a la zona situada entre el penyal d'Ifach i el Morro de Toix, la qual cosa posa de manifest que Calp va estar poblada des de temps molt remots per ibers, fenicis, cartaginesos, romans, àrabs i cristians… fins a l'actualitat. Totes aquestes civilitzacions van triar la localitat com a zona de pas o com a assentament estable. Aquest interés suscitat ve en part pel seu alt valor estratègic. És fàcil adonar-se que des de la part de dalt del Penyal s'observaria amb facilitat qualsevol nau que solcara aquestes aigües, i a més, per la zona interior, no era molt difícil controlar el pas de viatgers. Aquestes dues raons importants han sigut la causa principal dels atacs i batalles contínues lliurades a fi de fer-se amb el control de la ciutat. Després de romans i àrabs, Calp continuava sent objectiu d'atacs provinents de pirates i corsaris, la qual cosa va donar lloc a nombroses històries dignes de ser contades i que posen de manifest la valentia de les gents que habitaven ací antany. Aquests atacs continus que pateix la població van desencadenar la reforma necessària de la fortificació de la ciutat, en què van entrar a formar part noves torres sentinelles, la importància de les quals era crucial en aquella època, com ja estem veient. En la història local ha quedat gravada la data del 3 d'agost de 1637, nit en què va ser devastada per moriscos i en què es van traslladar a l'Alger quasi tots els habitants. A causa d'aquest fet, Calp va estar durant molt de temps pràcticament desert, fins que va arribar l'esperat moment de l'intercanvi de presos i quantitats d'or. Després de la tornada a casa, la població es va dedicar a reforçar les defenses a fi d'evitar que en el futur la població local patira un fet com aquest.

En l'actualitat, Calp continua tenint un gran atractiu a tots els nivells, fet que ha provocat que s'hi haja produït a poc a poc una nova “invasió”, aquesta vegada pacífica: la d'infinitat de famílies de moltes nacionalitats, sobretot europees, a la cerca de sol, platges i un ambient acollidor.

Festes

Un dels atractius principals de la ciutat són, sens dubtem les seues festes, ja que destaquen pel seu gran nombre i la variada tipologia. Les Falles, festa popular en què s'acomiada l'hivern i es dóna la benvinguda a l'esperada primavera, és un dels esdeveniments més cridaners i que tots els habitants esperen cada any. Els carrers s'inunden d'imatges satíriques o ninots que fan les delícies de tots i desperten mil i uns somriures. La ciutat passa a convertir-se en un espectacle de foc la nit del 19 de març. El mes de juny podem gaudir també de les conegudes Fogueres de Sant Joan, que aquesta vegada li donen la benvinguda al bulliciós estiu. I és enmig de tota l'activitat frenètica dels mesos estivals, focus de turistes de totes parts a la cerca del famós sol i platja, quan se celebra la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners.

El mes de juliol es du a terma l'ofrena a aquesta Mare de Déu per part de tots els mariners de la localitat i la imatge es porta en processó per tot el moll. Ací, una barca espera la Mare de Déu i recull una corona de flors per llançar-la després a la mar en homenatge a tots els mariners desapareguts. També a l'estiu, al mes d'agost, trobem la festa de la Mare de Déu de les Neus, on bandes de música i tabaleters i dolçainers tradicionals d'aquestes terres recorren els carrers i ens fan gaudir de la música i les dances. Ja pel mes d'octubre, les festes de Moros i Cristians en honor al Santíssim Crist de la Suor, patró de la vila des de 1682, ens recorden la història d'aquest poble. En aquestes festes es recrea un desembarcament moro amb la seua consegüent batalla, on un intensa olor de pólvora s'apodera de l'ambient.

No cal oblidar mencionar que Calp també fa gala de celebracions ludicofestives procedents d'altres països, com per exemple Alemanya, amb la celebració al febrer del Carnestoltes i la participació de nombroses agrupacions que alegren els carrers. També és molt coneguda l'Oktoberfest o Festa de la Cervesa, a l'octubre, que rep una gran afluència de visitants d'altres localitats que acudeixen a una carpa immensa on gaudir de música i cançons típiques alemanyes entre milers de litres de cervesa i les conegudes salsitxes.

Gastronomia tradicional

A Calp podem trobar infinitat d'establiments on delectar-nos amb la gastronomia típica. L'oferta s'ha vist incrementada pel fet que, com hem comentat anteriorment, molts turistes provinents de països europeus han triat aquesta zona per viure o gaudir d'un hivern càlid i curt i fugir de les temperatures extremadament fredes dels seus països d'origen. És per això que podem trobar una gran varietat de restaurants de menjar centreeuropeu on degustar-ne els plats més exquisits i representatius. Però si ens fixem únicament en els plats típics tradicionals, veiem que han estat influenciats des d'antany per moltes civilitzacions que, al llarg de la història, van estar presents en aquesta zona: fenicis, grecs, cartaginesos, romans, àrabs… Totes elles han anat posant el seu xicotet gra d'arena i així, a poc a poc, donar lloc a una base sòlida i peculiar per a tots els plats.

Una part fonamental d'aquesta gastronomia rica és l'arròs en les diverses varietats i acabats: sec, caldós, salat i, a més, cuinat combinat amb infinitat d'aliments com carn de porc, conill, peix, tonyina i gambes, etc. Entre tots, destaquem l'"arròs de senyoret". Tots aquests plats es tradueixen en un festival de gustos per al paladar més exquisit. D'altra banda, no falten en una bona taula tant els plats de carn, com el magret d'ànec, el cabrit, el conill o la perdiu, com els plats el component principal dels quals és el peix. Per la seua gran tradició marinera, a Calp és fàcil trobar al mercat una gran varietat de productes procedents del mar. Tampoc podem deixar de degustar la coneguda "llauna de Calp”, l'olla de polp, el cruet de peix, la fideuada… hi ha molt i molt exquisit on triar!

També hi podem trobar un vi bastant interessant, imprescindible a l'hora de degustar un bon menjar. El vi Peñón de Ifach, amb coloració robí i reflexos granats, és un altre dels productes típics tradicionals que ens ofereix la zona. Per als més llépols hi ha una àmplia varietat de possibilitats. Els pastissets de moniato, els dolços de Nadal, la mona de Pasqua o el conegut “arrop i tallaetes” fan les delícies dels més menuts i donen un acabament final típic a qualsevol celebració.