Senders / Alacant / Història, festes i tradicions
   
Itinerari|La ciutat|Història, festes i tradicions|Infraestructures|El Saladar d'Aigua Amarga

Història

Alacant és una ciutat amb tres mil anys d'història a les seues esquenes. Els primers nuclis habitats es van localitzar als vessants de la muntanya Benacantil. Se sap que un altre focus poblacional se situava a la zona del conegut barri de Benalua, on es va alçar una ciutat romana coneguda com Lucentum, que és l'antecedent més immediat de la població que hui coneixem. També s'han localitzat poblaments de la mateixa època a l'Albufereta, al nord i a la serra Grossa. Com a dades històriques, cal comentar que Alfons X el Savi la va conquistar per a la Corona de Castella en 1246 i va ser en 1308 quan Jaume I la va incorporar al Regne de València. Posteriorment, ja en 1490, Ferran el Catòlic li va atorgar el títol de ciutat. Cent anys després era el “port natural de Castella” el que va donar lloc al desenvolupament d'una activitat comercial marítima frenètica que va comportar un creixement econòmic i poblacional espectacular. Açò li va valdre ser considerada a tots els efectes la tercera ciutat d'Espanya. Han sigut molts els atacs perpetrats a aquesta bonica localitat: durant el regnat de Carles II, l'armada francesa la va bombardejar durant set dies consecutius; poc després va arribar la Guerra de Successió, on la ciutat va formar part del bàndol dels Borbó i va patir per part dels anglesos la voladura de les defenses del castell de Santa Bàrbara. Cal destacar també el seu paper important durant la Guerra de la Independència, ja que va gaudir de les funcions com a capital provisional del Regne, pel fet que en aqueixos moments València estava ocupada pel mariscal Suchet. Durant el segle XVIII va anar recuperant-se de tots aquests avatars històrics i va ser ja en el segle XIX quan es va iniciar una verdadera revolució econòmica i social. Amb l'arribada del ferrocarril en 1858, la connexió amb el centre de la Península li va assegurar una gran importància com a port i eixida al mar de tot aquest territori. En la seua història queda haver sigut la primera localitat costanera comunicada amb Madrid per tren. Hui en dia, Alacant és una de les poblacions més grans i boniques de la Comunitat Valenciana.

Festes

Dins de les festes que se celebren a Alacant hi ha un calendari festiu dens que s'ofereix al visitant. Les Fogueres de Sant Joan són les que, sens dubte, tenen més fama. Durant les Fogueres la ciutat es transfigura. Dotzenes de monuments de fusta i cartó s'alcen per tots els racons. En ells, l'humor i la sàtira, que critiquen amb ironia aspectes de la vida quotidiana i política i temes d'actualitat, fan brollar el somriure de qui les contempla. La nit del 24 de juny i després de la disparada d'una gran “palmera” de focs artificials, cauen past de les flames davant de la mirada de locals i visitants.

Durant la festivitat de les Fogueres de Sant Joan els carrers
alacantins s'omplin d'alegria, llum i color, i fan
partíceps tots els visitants.

Aquesta celebració s'enllaça amb el dia 29, dia de Sant Pere. Al llarg d'aquesta celebració podem gaudir de desfilades vistoses i castells de focs artificials fantàstics i acudir a les populars barraques que constitueixen el centre d'atracció per a propis i estranys, a més de ballar al so de les actuacions musicals nocturnes a l'aire lliure en molts “racons foguerers”. Una altra festivitat destacada és la romeria de la Santa Faç, el segon dijous següent al Dijous Sant. En aquest pelegrinatge es congreguen milers de romeus vinguts tant d'Alacant com de localitats pròximes per venerar la relíquia de la Santa Faç. Als voltants de l'església de la Santa Faç es munta una gran fira amb infinitat de llocs, on es venen tota classe d'objectes de ceràmica, en especial
Imatge del vestit típic alacantí. botiges. Una altra de les celebracions són les festes de Moros i Cristians. Hi ha unes quantes comparses mores i cristianes que desfilen i fan gala dels seus bonics i elaborats vestits, que desperten l'admiració dels alacantins. El mes de febrer se celebren els Carnestoltes, festes durant les quals el poble alacantí es llança als carrers abillat amb divertides disfresses fetes per a l'ocasió. La Setmana Santa té també rellevància especial, sobretot les processons que es realitzen al barri de la Santa Creu, als peus de la muntanya Benacantil. En aquest barri de carrerons estrets se celebren també les Creus de Maig, que guarneixen els carrers.

Gastronomia Tradicional

Com en tota capital de província, a Alacant hi ha infinitat d'establiments on gaudir de la gastronomia típica, a més de poder desplaçar-nos en època estival a zones pròximes eminentment turístiques com Urbanova o Arenals del Sol. Poble mariner al cent per cent, la gastronomia alacantina està lligada a la mar. Les saladures són productes típics d'aquestes terres, entre les quals destaquen per exemple la moixama, els ous, l'abadejo, les anxoves o el polp sec. Normalment s'utilitzen com a entrada abans de qualsevol menjar o com a aperitiu en forma de barquetes. Un altre punt fort de la gastronomia alacantina són els calamars farcits, el suquet de peix o el gaspatxo de mero i gambes, tot això sense oblidar la cuina internacional que ofereixen també molts restaurants de la ciutat.

L'arròs és un dels ingredients principals que podem trobar en molts dels plats. N'hi ha de diversos tipus, entre els quals podem triar l'arròs a l'alacantina, els ingredients bàsics del qual són el pollastre, el marisc i la popular nyora. Altres varietats són el calder, l'arròs a banda, l'arròs amb crosta, l'arròs negre... Fruites com ara les taronges, els nispros, el raïm o les figues, o els excel•lents gelats, són postres típiques de la ciutat. Quant als vins, podem complementar tots els nostres menjars amb excel•lents caldos nascuts en aquesta província com, per exemple, els blancs i rosats de la Marina, els negres del Vinalopó, el clàssic Fondellol o les misteles dolces. Totes aquestes varietats tenen un gran prestigi fora de les nostres fronteres i, a poc a poc, van fent-se un lloc important en aquest món de tanta competència.