Geologia de la província d'Alacant
Història geològica
Submenú
• Introducció
• Història geològica
• Alacant a la serralada Bètica
• Relleu actual
El final… de moment (des de fa aproximadament 8 milions d'anys fins a l'actualitat)
Figura 8Tal com s'ha comentat anteriorment, fa aproximadament 8 milions d'anys, durant el Miocé superior, es produeixen dos nous canvis en el moviment de les plaques tectòniques que tindran conseqüències molt importants sobre el relleu del sud de la península Ibèrica en general i en el de la nostra província en particular. Per un costat el continent Mesomediterrani deté el seu desplaçament cap a l'oest. En aquestos moments aquest continent se solda i queda fixat a la resta de la península Ibèrica, Europa i Àsia (i passa a formar part de la placa euroasiàtica) (figura 8). D'altra banda, la placa africana, que a poc a poc s'ha anat desplaçant cap al nord, comença a col•lidir amb la placa euroasiàtica. Aquest procés continua hui en dia, ja que ambdues plaques segueixen acostant-se a una velocitat d'aproximadament 5 mm/any. En tota la regió, el xoc de plaques produeix esforços que generen plecs de gran ràdio i falles. Alguns d'aquestos plecs els podem observar a la serra de Crevillent, el pantà d'Elx, Santa Pola, la Marina o Guardamar, entre altres llocs. Aquestos plecs, a pesar de ser més suaus que els produïts en etapes anteriors, són en gran manera els responsables del relleu actualment observable a la província d'Alacant, especialment en la meitat meridional.
Figura 3. Bloc 6.
Les oscil•lacions plistocenes del nivell de la mar. Durant el Plistocé (és a dir, durant el període comprés entre 2,6 i 0,01 milions d'anys) les alternances climàtiques fredes (episodis glacials) i càlides (episodis interglacials) van produir importants oscil•lacions del nivell de la mar, relacionades amb les variacions del volum d'aigua emmagatzemada com a gel en els casquets polars. En tota la costa d'Alacant abunden les terrasses marines que registren els esdeveniments d'alt nivell de la mar (interglacials), fonamentalment els del Plistocé superior. En alguns casos, com en l'anticlinal de la Marina, l'activitat tectònica recent ha afavorit l'elevació i preservació de terrasses plistocenes més antigues. En el relleu de la província d'Alacant té especial significació l'última pujada del nivell de la mar (coneguda com a transgressió flandriense). Fa uns 18.000 anys, durant l'últim episodi glacial, el nivell de la mar es trobava entre 100 i 150 m per davall de la seua posició actual. La fusió dels casquets polars va produir un ràpid ascens de la mar en tot el planeta que va assolir, fa uns 6.000 anys, un nivell semblant a l'actual. En aquest moment, la mar va envair l'antiga vall fluvial del riu Segura i va generar un xicotet golf en què el domini marí penetrava diversos quilòmetres cap a l'oest. El tancament posterior d'aquest golf, per mitjà d'un cordó litoral, va donar lloc a una llacuna litoral molt succinta que cobria una àmplia superfície del Baix Segura. Des de llavors aquesta llacuna s'ha anat reblint progressivament, tant per processos naturals com per accions antròpiques (dessecacions dutes a terme des del segle XVIII) i ha quedat reduïda a dos xicotets aiguamolls: la llacuna del Fondo i les salines de Santa Pola.
