Geologia de la província d'Alacant

Relieve actual

Submenú

• Introducció
• Història geològica
• Alacant a la serralada Bètica
• Relleu actual La província d'Alacant, encara que no té cimes massa elevades (el sostre és Aitana amb 1556 m), és un territori molt muntanyós. Els desnivells són bastant considerables i en poca distància passem del nivell de la mar a cimes que superen els milers de metres. Una altra característica singular és que la província d'Alacant es troba dividida en dues zones amb relleu molt diferent: la zona situada al sud de la línia imaginària que uneix les poblacions d'Alacant-Elx-Crevillent-Abanilla (aquesta última població ja a la província de Múrcia) té un relleu molt suau, ja que està dominada pel Baix Segura i el Camp d'Elx.

Figura 14Al contrari, la zona que queda al nord d’aquesta línia és molt més muntanyosa i escarpada. Aquesta diferència topogràfica també es deixa sentir a la costa. Des dels voltants de la ciutat d'Alacant cap al nord domina una costa de penya-segats (Pueblo Acantilado, serra Gelada, Morro de Toix, penyal d'Ifac, punta de Moraira-cap de la Nau, cap de Sant Antoni, …) mentre que cap al sud són molt més freqüents les llargues platges arenoses (Sant Joan, Arenals, Gran Platja-platja Llisa, La Marina-Guardamar-La Mata, …).

Figura 15El relleu de qualsevol territori, i no podia ser menys el de la província d'Alacant, té molt a veure amb la seua història geològica. Són molts els trets topogràfics que podríem explicar a continuació, i moltes les curiositats.

Hem triat, com a mostra, tres elements singulars del relleu que estan condicionats per aquesta llarga història geològica de més de 200 milions d'anys.

Figura 16. Fotografia panoràmica aèria de la zona de Puig Campana-Ponoig-serra d'Aitana que mostra com les roques estan intensament plegades i fracturades. Cal observar la relació entre els plecs i les muntanyes i les valls del sector (veure figura 15). Fotografia cortesia del Diario Información.

Figura 17. Roques plegades d'edat paleògena al sud de Pueblo Acantilado(entre El Campello i La Vila Joiosa). Cal observar com a l'esquerra de la torre sentinella les capes estan verticals, mentre que a la dreta estan quasi horitzontals. Aquestos plecs han sigut produïts per la col•lisió entre el continent Mesomediterrani i Ibèria.

Les muntanyes i les valls del nord de la província d'Alacant

Figura 18En una imatge de satèl•lit o de Google Earth s'observa un dels trets topogràfics més destacats de la nostra província: l'alternança de xicotetes serres i valls allargades majoritàriament en la direcció quasi est-oest (en realitat tenen una direcció mitjana N70E). Com s'han format? En el primer apartat d'aquest capítol explicàvem que en el Miocé inferior el continent Mesomediterrani va col•lidir amb el sud d'Ibèria. Totes les roques sedimentàries generades en el marge meridional d'Ibèria durant el Mesozoic (Triàsic, Juràssic i Cretaci) i durant el Paleogen, van començar a plegar-se i a fracturar-se (figures 15, 16 i 17). Es va formar un tren de plecs en què se succeïen crestes (plecs antiformes) i sins (plecs sinformes). En general, amb molt poques excepcions, les serres se situen allò on tenim plecs antiformes i les valls on hi ha plecs sinformes (figures 15 i 16).

Per què és més muntanyosa la part septentrional de la província?

Els terratrèmols es produeixen quan les roques es deformen (per exemple en fracturar-se bruscament). Si fem un poc de memòria comprovarem que la major part dels terratrèmols que ocorren a la nostra província es produeixen al sud. Per exemple, la falla del Baix Segura (veure LIG núm. 19) ha produït un bon nombre de terratrèmols entre els quals destaca el terratrèmol de Torrevieja de 1829, que va tindre una magnitud 6.5 en l'escala Richter i una intensitat X en l'escala Mercalli, i que va causar quasi 400 víctimes mortals. Aquesta activitat sísmica indica que la deformació de les roques de la nostra província es concentra a la meitat meridional. Com expliquem aquesta paradoxa? Per què les muntanyes més altes estan al nord que actualment és la zona menys activa de la província? Cal aclarir que quan el continent Mesomediterrani va començar a col•lidir amb Ibèria, els primers plecs es van formar al nord; en un moment donat aquestos plecs van deixar de ser actius i van començar a plegar-se les roques situades un poc més al sud. Durant els últims milions d'anys s'ha estat produint aquesta migració de la deformació. És a dir, les muntanyes del nord de la província són ja antigues, en general han deixat d'elevar-se i en els últims temps (geològics per descomptat) estan sent erosionades (figura 18). No obstant això, al sud, s'estan formant nous relleus que en el futur formaran muntanyes més elevades. És a dir, les muntanyes del sud de la província són més baixes perquè són més joves i encara estan creixent. Per exemple, la serra de Crevillent, elevada un poc més de 1000 metres sobre el nivell de la mar no existia fa tan sols 8 milions d'anys, o les serres de Santa Pola, la Marina o Guardamar són relleus molt joves formats en els últims 3 o 4 milions d'anys (figura 19). En definitiva, amb el pas del temps “geològic”, en els pròxims milions d'anys, el relleu muntanyós del nord de la província d'Alacant s'anirà erosionant progressivament i sorgiran noves muntanyes més elevades a la part meridional. També augmentarà l'extensió de la província pel sud i emergiran nous relleus ara submergits. Els treballs de recerca realitzats davall la mar han descobert com els sediments marins s'estan plegant i dins de poc de temps (uns pocs milions d'anys) emergiran i formaran serres semblants a la Marina o Santa Pola.

Figura 19. Tall geològic esquemàtic sobre una imatge de Google Earth de la zona sud de la província d'Alacant. S'observen les roques de la zona externa al nord i la zona interna al sud, els sediments d'edat del Miocé superior a Quaternari de la conca del Baix Segura. Cal notar com aquestes roques més joves estan plegades. És en aquesta zona de la província d'Alacant on els moviments de les plaques tectòniques estan deixant empremta. Amb el pas dels milions d'anys aquestos relleus del sud de la nostra província seran més elevats.

Com s'han format els penya-segats del nord de la província?

Un dels trets paisatgístics de què més pot presumir la nostra província és la seua costa de penya-segats. Per exemple, a serra Gelada es troba un dels penya-segats verticals més alts d'Europa (amb un poc més de 400 m). La formació d'aquesta costa de penya-segats està lligada a les “últimes cuades” de la formació de la mar Mediterrània i, en concret, a la formació del golf de València i els seus vestigis al nord de la nostra província. En aquest capítol hem fet especial èmfasi en l'aproximació de les plaques d'Àfrica i Euràsia (amb el bloc Mesomediterrani al mig). Mentre que a la zona sud d'Ibèria es produïa aquesta col•lisió continental, un poc més a l'est començava l'obertura de l'actual mar Mediterrània. En aquesta zona del planeta les roques de la corfa van començar a estirar-se i van generar una sèrie de falles. Aquestes falles van donar lloc a l'afonament progressiu de roques que va donar lloc a un relleu escalonat (com els escalons d'una gegantina escala). A la província d'Alacant tenim exemples d'aquestes falles, en els escalons de la qual l'aigua de la mar ha anat lentament modelant la imponent costa de penya-segats compresa des de Pueblo Acantilado, entre El Campello i La Vila Joiosa, fins al cap de Sant Antoni, entre Dénia i Xàbia (figura 20). En el LIG núm. 4 d'aquest llibre, dedicat a la falla del riu Blanc a la cala del Moraig, s'explica amb més deteniment la relació entre aquestes fractures i els penya-segats.

Figura 20. Fotografia panoràmica aèria de l'espectacular costa de penya-segats del nord de la província, entre punta Moraira (a l'esquerra) i el cap de la Nau (a la dreta). El relleu més elevat situat en primer terme és el puig de la Llorença i el que hi ha al fons és el Montgó. Fotografia cortesia del Diario Información.