Senderos Geológicos - Guía de Lugares de interés geológico de la Provincia de AlicanteSenderos Geológicos - Guía de Lugares de interés geológico de la Provincia de Alicante
Español Valencià

Geologia de la província d'Alacant


Alacant a la serralada Bètica

Submenú
Introducció
Història geològica
• Alacant a la serralada Bètica
Relleu actual Des d'un punt de vista geològic, la província d'Alacant se situa en una cadena muntanyosa coneguda com a serralada Bètica (figura 10). Aquesta serralada s'estén des de la província de Cadis fins a les Illes Balears, i està submergida en part entre Alacant i aquestes illes. La serralada Bètica és el resultat de la col•lisió durant milions d'anys de les plaques africana i euroasiàtica.


Figura 10
Des d'un punt de vista geològic la serralada Bètica es divideix en dues zones grans: la zona externa al nord i la zona interna al sud. En el mapa geològic de la figura 11 es pot observar com el límit que separa ambdues zones discorre aproximadament per una línia imaginària que uneix les poblacions d'Alacant, Elx, Crevillent i Abanilla, aquesta última ja a la província de Múrcia.

En la geologia de la serralada Bètica es fa aquesta diferenciació entre zona externa i interna perquè les roques han patit una història geològica molt diferent, que hi ha quedat gravada.


Figura 11
La zona externa inclou les roques sedimentàries que es van formar al sud d'Ibèria, en un primer moment en una zona emergida i després a l'oceà de Tethys. Per contra, la zona interna comprén les roques que originàriament també es van depositar a l'oceà de Tethys, però en una zona més allunyada d'Ibèria, als voltants del continent Mesomediterrani. Com s'ha comentat en l'apartat anterior, aquest continent es va desplaçar fins que va col•lidir amb Ibèria i les seues roques es van unir a l'actual península Ibèrica. Durant aquest procés, part dels materials de la zona interna van patir pressions i temperatures altes i es van transformar en roques metamòrfiques.

A més, des del miocé fins a l'actualitat, tant sobre la zona externa com sobre la zona interna es van desenvolupar conques sedimentàries menudes que es van omplir en un principi amb sediments marins i finalment amb sediments continentals. Aquestes roques sedimentàries més joves s'agrupen en un tercer domini de la serralada Bètica conegut com a conques neogenoquaternàries.

Finalment, a la serralada Bètica hi ha un altre quart domini: les unitats del Camp de Gibraltar, que no està representat a la nostra província.

A continuació veurem una descripció breu de com estan representats els tres dominis (zona Externa, Zona Interna i conques neogenoquaternàries) a la província d'Alacant.

Zona Externa


Figura 12
A la Zona Externa es diferencien dos dominis, el Prebètic i el Subbètic, en funció de la proximeitat de la paleogeografia a Ibèria. El Prebètic està constituït per les roques depositades més pròximes a Ibèria, en una plataforma marina poc profunda. El Subbètic, per contra, està constituït per roques sedimentàries pelàgiques que es van depositar en una mar un poc més profunda que la del Prebètic i més allunyada de la costa d'Ibèria. La zona externa és la que té més represetanció a Alacant, ja que ocupa més de dos terços de l'extensió d'aquesta. El Prebètic, que és especialment extens, té a la nostra província un dels millors exemples de tota la serralada Bètica, la qual cosa ha fet fins i tot que s'encunye el terme Prebètic d'Alacant.

Pàgina següent