Geologia de la província d'Alacant
Història geològica
Submenú
• Introducció
• Història geològica
• Alacant a la serralada Bètica
• Relleu actual
A les roques de la província d'Alacant hi ha escrita una part de la història geològica dels últims 240 milions d'anys (figura 1). Pot semblar molt de temps, però en realitat aquest interval només constitueix aproximadament un 5% del total de la vida del nostre planeta, ja que la Terra té una edat de 4.600 milions d'anys. A continuació intentem, a través dels ulls d'un geòleg, contar aquesta llarga història.
(1) Les roques més antigues d'Alacant (entre 240 i 200 milions d'anys)
Com ja hem dit, la història geològica de la província d'Alacant comença en el Triàsic, fa uns 240 milions d'anys. En aquell moment la geografia del nostre planeta era molt diferent de com la veiem hui en dia (figura 2). Quasi tots els continents estaven units i formaven una única massa de terra emergida que es coneix amb el nom de Pangea. Al sud de la Pangea, aproximadament en el lloc que hui ocupa la mar Mediterrània se situava un oceà actualment desaparegut, conegut com Tethys. El Tethys estava esguitat per illes, una de les quals es coneix com a bloc Mesomediterrani.
Figura 2. Mapa de la geografia del Triàsic (mapa paleogeogràfic) en què es mostra la posició d'Ibèria i del bloc Mesomediterrani. Amb una estrela s'indica la posició aproximada on es van depositar els sediments que, amb posterioritat, van formar les roques de la serra d'Orihuela i Callosa de Segura. En blau s'assenyalen les zones cobertes per l'oceà de Tethys. Amb un cercle s'indica la posició dels sediments que, amb posterioritat, van formar les roques triàsiques que afloren àmpliament a la meitat nord de la província d'Alacant.
Doncs bé, a la nostra província afloren roques del triàsic que tenen, tal com veurem en l'apartat següent, aspectes molt diferents. Açò es deu al fet que es van formar en dos llocs distints: un al sud d'Ibèria, és a dir, als marges de Pangea i dos, a la mar pròxima al bloc Mesomediterrani.
Al sud d'Ibèria, al continent
En aquestos moments la part central d'Ibèria estava ocupada per una cadena de muntanyes (coneguda com Orogen Hercinià o Varisc). Aquestes muntanyes estaven solcades per grans rius que les anaven erosionant gradualment. Aquestos rius, en arribar a zones més planes, depositaven els sediments que arrossegaven (argiles, llims i arenes). A més, a les zones costaneres d'Ibèria hi havia multitud de xicotetes llacunes costaneres, en què es depositaven, en evaporar-se l'aigua marina, diversos tipus de sals, com per exemple guix i halita (sal comuna). Per aquest motiu les roques generades per aquestes sals reben el nom d'evaporites. (figura 3, bloc 1).
Figura 3. Bloc 1
Figura 4.A la província d'Alacant hi ha afloraments magnífics d'aquestos materials l'origen dels quals són els rius i les llacunes salades triàsiques. Aquestos materials són fàcilment identificables pels colors intensos i variats. Encara que dominen els tons rogencs (figura 4) amb taques blanquinoses de les sals, s'hi intercalen colors verdosos, negres, ataronjats, etc. En el següent apartat veurem que aquestes roques es troben en els dos terços septentrionals de la nostra província.
En les proximitats del bloc Mesomediterrani, al Tethys
L'altra zona en què es van formar les roques triàsiques de la província d'Alacant se situava al voltant del bloc Mesomediterrani (figura 5). Entorn d'aquesta gran illa es va desenvolupar una extensa plataforma continental poc profunda, en què es depositaven fangs carbonatats, semblants als que hui en dia s'estan depositant a les mars tropicals.
Aquestos fangs van donar lloc a roques carbonatades (calcàries i dolomies), amb un aspecte molt diferent de les que es depositaven al sud d'Ibèria. Aquestes calcàries i dolomies afloren en l'actualitat al sud de la província d'Alacant.
Figura 5. Tall esquemàtic en què s'ha representat la mar triàsica. S'hi assenyalen els dos sectors on es van depositar les roques triàsiques de la zona interna (serres de Callosa de Segura i Orihuela, Illa de Tabarca) i les roques triàsiques de la zona externa, àmpliament representades en la meitat septentrional de la província (veure LIG 14 Monnegre, LIG 15 Diapir del Pinós). En color verd s'assenyala l'eixida cap a l'exterior, sense assolir la superfície, del material subvolcànic a favor d'algunes falles. Forma unes roques de color verd fosc anomenades ofites que afloren àmpliament a l'illa de Tabarca, o al turó de l'Oriolet (Orihuela), a la pedrera inactiva situada al costat del túnel de la carretera N-340 que separa la muntanya de San Miguel de la resta de la serra.
