Patrimoni geològic de la Província d'Alacant
Geodiversitat
Submenú
• Introducció
• Geodiversitat
• Altres aspectes
• Futur davant de la nova legislació
• Divulgació
• Conclusions
Llocs d'interés geològic que destaquen per...
...l'interés científic
Entre els llocs d'interés geològic que destaquen per l'interés científic cal ressaltar els dos Geosites catalogats oficialment a la nostra província: el Montgó i el límit K-T d'Agost. Altres punts excel•lents que no formen part d'aquest llistat són l'escull messinià de Santa Pola, els guixos de San Miguel de Salinas, el Cerro de la Cruz, el Diapir del Pinós o les estructures sedimentàries de deformació de la Cañada del Judío a les proximitats de San Miguel de Salinas.
El Montgó té un registre sedimentari complet dels materials que s'hi van depositar durant la transgressió que va tindre lloc fa 96 milions d'anys (Cretaci) i que representa el major ascens del nivell de la mar de la història de la Terra registrat a escala global, i que va submergir la major part de la península Ibèrica davall les aigües marines. Hi ha més informació sobre el Montgó en el LIG núm. 1 d'aquest llibre.
A les proximitats d'Agost hi ha una de les manifestacions associades a la caiguda del meteorit que va causar la gran extinció faunística de finals del Cretaci, responsable de la desaparició, entre altres, dels dinosaures. Les restes d'aquell impacte han quedat registrades en una capa rprima d'argila de color fosc que conté una concentració alta d'iridi i altres elements d'origen fonamentalment extraterrestre. Aquesta capa menuda es denomina límit K-T perquè va servir per a establir el límit entre el Cretaci (K) i el Terciari (T) (figures 1 i 2).
La serra de Santa Pola és un escull de coral fòssil que, a pesar d'haver-se format fa ja entre 6 i 5 milions d'anys (Messinià), encara preserva de manera sorprenent molts dels seus elements originals. L'excepcional estat de preservació el converteix en un lloc privilegiat per a l'estudi d'esculls. Els aspectes més interessants d'aquesta serra es desenvolupen en el LIG núm. 17
Figura 4. Estudiants d'Enginyeria Geològica de la Universitat d'Alacant que duen a terme una activitat de camp al cap de les Hortes.
Als voltants de San Miguel de Salinas hi ha diversos afloraments de guix. La principal importància d'aquestos guixos és la seua relació amb l'etapa de precipitació d'evaporites que va ocórrer a finals del Miocé, durant el Messinià, en nombroses conques de la Mediterrània. Guixos semblants s'han reconegut a les conques d'Almeria (Sorbas i Níjar), a més de Sicília, els Apenins, Grècia i Xipre. Aquesta àmplia distribució dels guixos ha sigut la clau per a definir la “Crisi de Salinitat del Messinià” com un esdeveniment singular i únic en l'evolució de la Mediterrània. El LIG núm. 20 d'aquest llibre està dedicat a aquestos guixos.
L'entorn del Cerro de la Cruz, a La Romana, destaca per l'interés paleontològic, a causa de l'abundància, la diversitat i l'excel•lent estat de preservació de fòssils d'invertebrats marins pertanyents a diversos grups: braquiòpodes, crinoïdeus, ammonites, belemnites... Té també un interés científic i didàctic significatiu per la continuïtat dels materials de la sèrie del Juràssic inferior alacantí, ja que és un magnífic exemple de les relacions entre els ambients de depòsit dels fòssils i les pròpies restes. Hi ha informació més detallada sobre el Cerro de la Cruz en el LIG núm. 17 d'aquest llibre.
Al Pinós hi ha el cabeç de la Sal, que constitueix un magnífic exemple de diapir salí. En general, els diapirs salins han sigut sotmesos a processos de meteorització i erosió intensos i han generat relleus negatius, per la qual cosa és molt estrany trobar en semblants latituds els materials salins que trobem al Pinós. El LIG núm. 15 d'aquest llibre està dedicat íntegrament a aquesta “muntanya de sal”.
A la Cañada del Judío, aproximadament dos quilòmetres al sud de la població de San Miguel de Salinas es localitzen afloraments d'estructures sedimentàries deformades per l'acció de l'onatge de tempestat. Aquestos afloraments són, des d'un punt de vista científic, excepcionals per ser un dels primers exemples descrits a nivell mundial en què s'observen deformacions “fòssils” en el sediment produïdes per l'onatge.
