Patrimoni geològic de la Província d'Alacant
El futur del patrimoni geològic davant de la nova legislació
Submenú
• Introducció
• Geodiversitat
• Altres aspectes
• Futur davant de la nova legislació
• Divulgació
• Conclusions
Llei de patrimoni natural i biodiversitat
Figura 12El 14 de desembre del 2007 es publica en el B.O.E. núm. 299 la llei 42/2007 sobre Patrimoni natural i biodiversitat. Encara que aquesta llei encara no ha omplit les aspiracions de la comunitat geològica quant a defensa del patrimoni geològic del nostre país, ha significat un avenç molt destacat. En aquesta nova llei s'inclouen, per primera vegada, diversos articles específics sobre la posada en valor, la defensa i la protecció del patrimoni geològic. Díaz-Martínez et al. (2008) relaten detalladament tots els èxits d'aquesta norma nova, entre els quals destaquem els següents: (1) La protecció de la geodiversitat és un deure de les Administracions Públiques (Art. 5.2.f); (2) És obligatori la realització d'un “Inventari de Llocs d'Interés Geològic" representatiu, almenys, de les unitats i els contextos geològics recollits en l'annex VIII de la Llei (Art. 9.2.10); (3) Un dels objectius dels Plans d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) és definir l'estat de conservació i identificar la capacitat i la intensitat d'ús de la geodiversitat i dels processos geològics, i preveure'n i promoure'n la conservació i la restauració (Art. 17.B, c i f); (4) Entre els criteris per a definir els espais naturals protegits estan “Contenir sistemes o elements … d'especial interés … geològic” (és a dir, contenir patrimoni geològic), i la “protecció i manteniment de … la geodiversitat” (Art. 27.1); (5) Un criteri per a utilitzar la figura de parc per a un espai natural protegit (ENP) és la diversitat geològica (Art. 30.1); (6) Estableix la figura de Monument Natural per a protegir “les formacions geològiques, els jaciments paleontològics i mineralògics, els estratotips i la resta d'elements de la gea que reunisquen un interés especial per la singularitat o la importància dels seus valors científics, culturals i paisatgístics (Art. 33.2).
D'altra banda, la llei fa una referència especial al terme Lloc d'Interés Geològic (LIG). En la pàgina web de l'IGME, en la secció dedicada a patrimoni geològic (www.igme.es/internet/patrimonio/principal.htm), s'inclou la definició de LIG següent: En l'accepció més àmplia es considera que els LIG poden tindre un interés científic, cultural i/o educatiu i, fins i tot, un interés paisatgístic o recreatiu. Però el que se sol valorar fonamentalment és el valor científic, és a dir, la informació que aquest lloc proporciona a l'hora de recompondre la història geològica de la zona o il•lustrar el funcionament d'un procés geològic determinat. Per això se'n sol valorar la raresa, l'escassetat, la singularitat o la representativitat dins de la geologia de la zona, entre altres criteris de valoració.
Tal com es demostra en aquestes pàgines, la província d'Alacant té un patrimoni geològic ric i variat . No obstant això, és just reconéixer l'escassetat de jaciments minerals importants des del punt de vista del col•leccionisme o de l'ús industrial. Únicament tenen un valor econòmic elevat a la província les roques ornamentals (tant per l'explotació actual com per les reserves). Els jaciments minerals més destacats de la província són els corresponents a ocres, epidota, celestina, guix i halita (figura 13). L'ocre és el nom genèric amb què es designaven els òxids (hematites) i hidròxids de ferro. Han sigut un recurs d'interés econòmic a la província d'Alacant, ja que ha sigut explotat per a pintures des de l'últim terç del segle XIX fins a l'últim terç del segle XX. Aquestes explotacions es duien a terme a la mines de La Justa, Felicidad i El Sabinar al terme de Mutxamel i El Sabinar Segundo al terme de Sant Vicent del Raspeig, encara que hi havia també altres explotacions antigues a l'Alfàs del Pi i Busot, entre altres. L'epidota (silicat de calci, ferro i alumini) està associada, amb exemplars d'interés col•leccionista, a les diabases d'Albatera (Cabeç Negre) i s'han trobat bons exemplars a la pedrera d'àrids de Los Serranos. La celestina (sulfat d'estronci) es troba amb relativa freqüència al cretaci del Prebètic Intern de la província d'Alacant. S'han trobat bells exemplars de vidres a la zona d'Agost-Sant Vicent del Raspeig- Alacant, principalment a les pedreres de Rabasa, El Verdegás i Agost, així com a les mines d'ocre de la regió. Aquest mineral (la celestina) va arribar a explotar-se a les mines del Cabeçó d' Or. Els jaciments de guix i halita de la província d'Alacant destaquen tant per l'interés industrial com a col•leccionista. Aquestos jaciments es localitzen a Sant Miguel de Salinas (guix) i El Pinós (halita), i s'expliquen detalladament en els capítols d'aquest llibre dedicats als llocs d'interés geològic núm. 15 (Diapir del Pinós) i núm.20 (Guixos de San Miguel de Salinas).
Lei de desenvolupament sostenible del medi rural
Figura 13Gràcies a les propostes de la Comissió de Patrimoni Geològic de la Societat Geològica d'Espanya (veure Díaz-Martínez et al., 2008), aquesta nova Llei 45/2007, de 13 de desembre, de Desenvolupament sostenible del medi rural, especifica que “s'hi inclouran iniciatives per al coneixement, la protecció i l'ús sostenible del patrimoni geològic, miner i biològic com a recurs científic, cultural i turístic”.
A més, per incentivar la diversificació econòmica, proposa l'ús de recursos geològics que existisquen a l'entorn rural i que puguen ser utilitzats per a un desenvolupament sostenible, i que donen prioritat a la conservació del medi ambient, el paisatge i el patrimoni natural i cultural (Art. 20 g, capítol VI).
