Patrimoni geològic de la Província d'Alacant
El futur del patrimoni geològic davant de la nova legislació
Submenú
• Introducció
• Geodiversitat
• Altres aspectes
• Futur davant de la nova legislació
• Divulgació
• Conclusions
Llei del patrimoni cultural valencià
Un dels elements patrimonials més espoliats al nostre entorn geològic ha sigut el patrimoni paleontològic. Els fòssils, registre natural de la història de la vida al nostre planeta, van acaparar l'atenció dels naturalistes des del segle XIX. Des de llavors fins ara, els gabinets d'història natural i els museus de ciències a tot el món s'han omplit de col•leccions de fòssils. S'ha estudiat molt, però també falta molt per estudiar, raó per la qual és imprescindible protegir aquest llegat de la natura, que constitueix en si mateix un objecte cultural.
Figura 14La nostra província és rica en jaciments paleontològics. El seu nom està lligat a paleontòlegs il•lustres que en van estudiar la fauna fòssil: Lucas Mallada, René Nickles, Vilanova i Piera, Jiménez de Cisneros, G. Cotteau i tants altres, per la qual cosa no és estrany trobar equinoderms, ammonites o bivalves el nom específic dels quals és alicantensis, lucentinus, ilicitanus, contestanus, etc. A més del món acadèmic que ha continuat estudiant els nostres fòssils (especialment les universitats de Granada, Complutense, París,Tolosa, València i Alacant), un conjunt de societats sorgides en aquesta terra, també ho fan. Cal destacar-hi l'Associació Paleontològica Alcoiana i el Grup Cultural Paleontològic d'Elx. Aquest últim ha sigut el promotor del MUPE (Museu Paleontològic d'Elx) i, juntament amb l'ajuntament d'aquesta ciutat, sostén un museu de primera línia en l'àmbit paleontològic nacional i europeu.
Les circumstàncies descrites ací es repeteixen, en termes semblants, a les províncies germanes de València i Castelló, i és la raó per la qual el Consell, amb l'assessorament dels paleontòlegs de la universitat, considerara en el text de l'avantprojecte de Llei del Patrimoni Cultural la protecció dels jaciments paleontològics. La Llei, aprovada per les Corts Valencianes l'11 de juny de 1998, millora i adequa al nostre àmbit territorial la llei de l'estat de 1985. És una llei pensada per a conservar i protegir el patrimoni cultural valencià (arquitectònic, artístic, arqueològic, etc), per la qual cosa inicialment cal considerar els fòssils un bé d'interés cultural, encara que aquestos i els seus jaciments són elements naturals, per la qual cosa alguns pensen (i altres, no) que seria una llei de patrimoni natural el marc legislatiu adequat. Des del nostre punt de vista, fa igual, el més important és que la paleontologia valenciana estiga protegida.
La llei classifica els Béns d'Interés Cultural i estableix la Zona Paleontològica com el lloc on hi ha un conjunt de fòssils d'interés científic o didàctic rellevant. La seua declaració, la delimitació, l'inventari, la conservació, la prospecció, l'excavació, l'estudi, etc. són objecte del desplegament normatiu de la llei.
A la nostra província, i també al nostre país, ens queda encara molt de camí per recórrer, però aquestes noves lleis poden significar un fita en la defensa i la protecció del nostre patrimoni geològic. Mentres arriben “temps millors” en què els ciutadans sàpien valorar el patrimoni natural, els especialistes, amb ajuda de l'administració, podem protegir-lo amparant-nos en aquestes noves lleis. El patrimoni geològic és un recurs natural molt fràgil, ja que no és renovable, i si perdem algun aflorament d'interés, ho fem per sempre. A hores d'ara és imprescindible aquesta protecció legal, ja que ens trobem molt lluny d'aquesta situació ideal en què són els propis ciutadans els que el protegeixen.
