Com S’ha D’utilitzar Aquesta Guia?
Aquesta guia consta de tres parts. Una primera part constitueix una presentació i introducció al món dels senders, a la seua filosofia, i hi exposem quines són les raons que ens han impulsat a editar-la.
La segona part detalla una sèrie de consells útils per a una pràctica segura i respectuosa del senderisme en entorns delicats que requereixen una atenció especial.
La tercera part està dedicada a la descripció pròpia dels senders, que detallem a continuació. Recordem abans de començar el caràcter merament orientador de la guia.
Cada sender consta de:
a) Un quadre informatiu que detalla la comarca en què s’enclava el sender, les localitats per les quals discorre i l’entitat responsable.
Comarca: L’Alacantí.
Poblacions: Busot.
Entitat responsable: Colla Muntanyenca de Busot.
Eixida: Pla del Cabeçó (encreuament a la dreta abans d’arribar a la corba de les coves del Canelobre).
Arribada: Mateix lloc o fi en la carretera de les coves.
Recorregut: 12,6 quilòmetres.
Temps aproximat: 4 hores.
Dificultat: Mitjana.
Cartografia: VILLAJOYOSA 29-33 (847) 1:50.000
Bibliografia: Topoguia PRV-2. CAM y Colla Muntanyenca de Busot.
També consten en aquest quadre els punts d’eixida i arribada, el nombre de quilòmetres del sender i el temps estimat per a recórrer-lo, la dificultat de la ruta i, finalment, cartografia i bibliografia.
b) Un índex de serveis en els quals es pot ampliar la informació referent al sender.
Serveis
Ajuntament de Busot: Telèfon: 965 69 90 92
Consultori: Telèfon: 965 69 94 87
Colla Muntanyenca de Busot: Telèfon: 965 69 93 68
Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la C.V.: Telèfon: 965 43 97 47
c) Descripció de l’orografia del sender.
Orografia
Situada a la comarca de l’Alacantí, la serra s’estén pels termes municipals de Busot, Aigües, Relleu, la Torre de les Maçanes i Xixona. Té una orientació N-S i una altura màxima de 1.207 metres. Està formada per materials de tipus calcari que, a causa dels processos càrstics de dissolució de la calcària, donen lloc a la formació de cavitats com les coves del Canelobre.
d) Una gràfica del perfil del sender.
En aquesta gràfica podem trobar la informació següent:
- La cota superior i inferior del recorregut (1 i 2).
- Els punts més significatius pels quals passa el sender i altitud d’aquests (3).
- El nombre de quilòmetres de la ruta (4).
- Una icona de dificultat amb la qual es cataloga el sender (5).
- A més, es pot calcular el desnivell acumulat al llarg del recorregut.
e) Breu descripció de l’itinerari.
Itinerari
La senda comença a uns 3 km de Busot i segueix la carretera de Xixona en direcció a les coves del Canelobre. Abans d’arribar a les coves, trobarem el paratge denominat Pla del Cabeçó (indicat amb un cartell).
En aquest lloc comença la senda, que és un gran zig-zag en la primera part fins a arribar a la Casa del Polzet. La senda es troba molt marcada, ja que hi passen molts excursionistes al llarg de l’any, i la senyalització és bastant bona. Des de la Casa del Polzet, si volem pujar fins al capdamunt, hem de prendre la senda que ix a la dreta. Aquesta va travessant petites pedreres i passa per davall d’algunes parets de poca altura fins a arribar a un petit coll en l’aresta somital. Per a arribar a aquest coll cal pujar per una zona agrest de molt fàcil accés. Des del coll i seguint el tall d’aigües primer i després una mica per l’interior, arribem al cim del Cabeçó.
Per a continuar l’itinerari, tornem a la Casa del Polzet i seguirem per la senda de la dreta (segons baixem). Aquesta part de la senda, sempre descendent, ens porta al Racó de Sevas, travessant la gran torrentera del Cabeçó. Des del Racó, i ja per pista de terra (una mica en ascens), passem per davall de les parets d’escalada de la serra i per la Casa del Suís. Sense abandonar la pista de terra, arribem a la carretera asfaltada que puja a les coves del Canelobre. Podem acabar la marxa baixant per la carretera fins al pla del Cabeçó, però l’itinerari original puja per la carretera fins a les coves i al final torna a prendre una senda. Aquesta és bona al principi, però després es fa difícil de seguir, fins a arribar als terrenys de cultiu i, novament, a la pista d’entrada de la senda.
