Recomanacions
   
Recomanacions generals

Nou senzilles regles de comportament en la natura:

• Extrema la precaució amb el foc; no faces mai foc; no llances puntes de cigarret enceses ni des d’un cotxe ni caminant. El foc és un dels majors enemics de la natura i és capaç de destruir en uns quants minuts el que ha tardat centenars d’anys a formar-se. Para’t a reflexionar-hi.

• No embrutes l’entorn. La natura recicla els seus propis residus, però no és capaç de digerir els residus que genera l’ésser humà. No deixes mai brossa abandonada: porta-la fins on hi haja papereres o un servei de recollida. • La natura exigeix un profund respecte; les plantes, la fauna i tot el que les envolta són més fràgils del que semblen. Amb petits gestos podem fer desaparèixer espècies de gran valor i posar en perill l’herència d’aquestes meravelles a les futures generacions. No arranques plantes, no molestes la fauna amb sons estridents. Aquestes són algunes de les coses que hem d’evitar. Podem resumir-les en la frase següent: «Procura deixar-ho tot com estava i passar per la natura al més discretament possible.»

• La naturaleza exige un respeto profundo, las plantas, la fauna y todo lo que las rodea son más frágiles de lo que parecen. Con pequeños gestos podemos hacer desaparecer especies de gran valor y poner en peligro la herencia de estas maravillas a nuestras futuras generaciones. No recoger plantas, no molestar a la fauna con sonidos estridentes, Estas son algunas de las cosas que debemos evitar. Se pueden resumir en la siguiente frase “procura dejar todo como estaba y pasar por la naturaleza lo más inadvertido posible”.

• Respecta les fonts, els rierols i els cursos d’aigua. No hi aboques cap tipus de líquid que puga danyar aquests fràgils ecosistemes.

• A la Comunitat Valenciana està prohibida l’acampada lliure. Acampa només en aquells paratges en què hi haja zones d’acampada o en càmpings. Recorda que per a acampar en determinades zones és necessari un permís de les autoritats competents (ajuntaments o Conselleria de Medi Ambient).

• No isques dels senders marcats. Respecta els camins; les dreceres només serveixen per a deteriorar el sòl i crear barranqueres que augmenten l’erosió i fan desaparèixer el sender original.

• Respecta les terres de cultiu per les quals passa el sender. No camines mai sobre zones de sembrat o cultius.

• Evita en la mesura que siga possible usar el cotxe per la natura. Utilitza’l només quan siga imprescindible. No isques de les carreteres. Evita circular per les pistes, però si ho fas, circula a poc a poc i sense eixir-te’n. No oblides que la contaminació del cotxe també és acústica.

• Mantín en bon estat tots aquells elements que trobes en la natura que estan destinats a l’esplai, com ara els refugis i albergs, les àrees de picnic, etc.

Preparació i equipament per a recórrer un sender

El senderisme és una activitat apta per a tota la família. Es pot practicar a qualsevol edat, pràcticament sense limitacions. Ara bé, sempre requereix un mínim de condició física, que no va més enllà d’una òptima mobilitat i la capacitat de caminar durant un temps determinat per la muntanya. Sempre cal escollir un sender adequat a les condicions físiques del senderista.

Abans de començar un sender és molt recomanable fer d’una sèrie d’estiraments que disposen el cos per a l’exercici que hem de portar a terme. D’aquesta manera podem evitar problemes de dolors musculars, esquinços, etc.

L’equipament del senderista dependrà de tota una sèrie de factors, com el recorregut que pretenga fer, la durada, el clima, el desnivell, l’altitud...

El calçat és l’aspecte més important en l’equipament d’un senderista. Ha de ser un calçat apte per a la muntanya. Encara que la diferència de preus i qualitats és molt àmplia, les botes s’hi consideren un element imprescindible, ja que proporcionen subjecció al peu i al turmell i permeten una bona adherència al terreny. També solen aïllar molt bé de la humitat. La qualitat del calçat és molt important, ja que sobre els peus recau tot el pes del cos.

La roba ha de permetre una bona mobilitat per a caminar. Cal evitar en la mesura que siga possible les peces cenyides que limiten l’acció de caminar i que poden produir molestes pelades. Una part important de la vestimenta són els calcetins. Uns calcetins de bona qualitat evitaran que el peu es refrede i el mantindrà sempre sec. Hi ha diferents materials; l’elecció dels més adequats depèn de cada persona. És important dur en la motxilla un recanvi de calcetins per si es banyen els que portem posats.

Si volem fer el sender en època hivernal o en zones de gran inestabilitat climàtica, cal que anem proveïts de roba d’abric i impermeable, que protegiran de la pluja i els freds vents. La roba d’abric ha de ser preferiblement lleugera, que permeta una òptima transpiració i que, alhora, no deixe passar l’aire fred a l’interior.

Un altre element imprescindible en la vestimenta d’un senderista és la gorra, barret o mocador per a cobrir el cap dels potents raigs del sol, cosa que ens previndrà de la deshidratació i la insolació.

La motxilla és un altre dels elements fonamentals del senderista, ja que ens permet ficar-hi tota una sèrie d’elements imprescindibles per a un bon dia de ruta. N’hi ha multitud de models amb diferent capacitat i un major o menor nombre de compartiments o butxaques. L’elecció d’una o una altra dependrà de la durada del sender i la càrrega que hi vulguem portar. És convenient que la motxilla estiga adaptada a l’activitat que pretenem portar a terme, i convé evitar les motxilles escolars o bosses no adequades per a la muntanya. Cal que el pes vaja ben repartit en la motxilla, que hem de portar penjada de l’esquena pels dos tirants o anses.

Altres elements importants que convé no oblidar:

Les reserves d’aigua. Element vital per a fer l’esforç físic. En aquest sentit, és bona la dita «val més que en sobre que no que en falte». Hem de fer una previsió de l’aigua que necessitarem segons la duresa del recorregut i el temps que passarem a la muntanya. Cal beure aigua durant el recorregut per a mantenir el cos en tot moment hidratat i prevenir, d’aquesta manera, les complicacions pròpies de la falta d’aigua en l’organisme. Per a portar l’aigua usarem cantimplores i termos. Aquests últims permeten dur aigua o altres begudes calentes (infusions, caldos...), cosa molt útil en els dies més freds.

També cal que fem una previsió dels aliments que hem de portar segons la durada del recorregut. És molt convenient dur aliments energètics i de fàcil digestió i evitar menjars copiosos. Fruites, xocolatines, fruita seca i barretes energètiques són aliments propis d’un dia de ruta. Cal anar prenent els aliments durant tot el recorregut, a poc a poc, per a anar dotant el cos de les energies necessàries.

El sol pot ser bastant molest al llarg d’un recorregut, i per aquesta raó és necessari protegir-se’n convenientment amb un protector solar de factor alt, ja que en la muntanya la incidència dels raigs tendeix a ser més gran. Unes ulleres de sol homologades ens ajudaran a protegir els ulls del sol i de la pols del camí. No serà excessiu tampoc portar un protector labial.

Una senzilla farmaciola pot resultar-nos ben útil en accidents lleus fàcils de tenir a la muntanya: una arrapada, una cremada, una pelada, etc., poden ser solucionades fàcilment amb un equip mèdic bàsic, i això millorarà considerablementla marxa.

És importantíssim conèixer la zona per la qual hem de caminar. Per aquesta raó hem de disposar d’un mapa de la zona, com més detallat millor, i estudiar-lo abans de l’excursió. Una brúixola, si sabem utilitzar-la, no ve mai malament.

És convenient consultar l’entitat responsable del sender per a obtenir informació sobre l’estat que presenta, recollir els fullets amb el recorregut detallat, topografia i consells per a recórrer-lo.

Altres elements:
En el cas que la durada del recorregut siga superior a un dia i pretenguem fer nit en el camí, caldrà dur en la motxilla un sac de dormir adaptat a la muntanya, una tenda de campanya i un matalasset o aïllant tèrmic. L’elecció d’un tipus o un altre variarà segons el clima, l’altitud del lloc, etc.

És convenient també dur bastons per a ajudar-nos a caminar per la muntanya descarregant part del pes a les extremitats superiors, i una llanterna ens pot ser també molt útil per a il·luminar túnels o coves, per al cas que se’ns faça de nit o per a fer senyals en cas d’emergència.

No cal dir que portar un mòbil ens pot resultar extremadament útil per a donar avís en cas d’emergència.

Finalment, una càmera de fotos ens permetrà emportar-nos a casa els paratges més bells de les nostres comarques.