Avencs de Partagat (serra d'Aitana)
Baixar ruta en format PDFCom arribar-hi?
Els avencs de Partagat es troben a menys d'un quilòmetre a l'est de la cima de la serra d'Aitana que, amb 1558 m d'altitud, constitueix el sostre de la província d'Alacant.
Als avencs de Partagat només es pot accedir a peu a través d'algunes de les rutes de senderisme més emblemàtiques de la província. L'opció més recomanable és fer-ho des de l'àrea recreativa de la font de Partagat (Benifato), des d'on hem de prendre el sender de xicotet recorregut P.R.-C.V. 21 cap al port de Tudons. Un poc abans d'arribar a la font de Forata ens desviem cap al Pas de la Rabosa i els avencs de Partagat. També es pot accedir si usem el mateix sender P.R.V. 21 des de l'àrea recreativa de la font de l'Arbre. Una tercera opció és accedir des del Portet de Tagarina per un sender que discorre al llarg de la zona de cresta de la serra d'Aitana.
Interés geològic
Encara que aquestes fractures són molt comunes i han sigut descrites àmpliament en literatura, les seues dimensions les converteixen en un exemple interessant des d'un punt de vista paisatgístic i didàctic.
On s'ubica geològicament?
La serra d'Aitana es localitza a la zona externa de la serralada Bètica, en particular en allò que es coneix com Prebètic.
Els avencs de Partagat es troben en calcàries d'edat eocena (aproximadament entre 34 i 54 milions d'anys). Per a comprendre’n l’origen, explicat en el següent apartat, cal ressaltar que aquestes calcàries es recolzen sobre unes argiles també d'edat eocena.
SABIES QUE...?
Aquestos avencs ja van ser citats per Cavanilles fa quasi dos-cents anys (en Lacarra et al., 1997) “Es indudable que Aitana ha padecido conmociones violentas, y aun hoy conserva monumentos y efectos de ellas. Vense espaciosas cavernas, que empiezan en la superficie de la esplanada, y siguen por la entrañas del monte sin haber podido jamas calcular su profundidad: en una de ellas arrojé un canto de diez o doce libras, que tropezando con las desordenadas peñas de aquel abismo, resonó largo tiempo hasta que la distancia debilitando gradualmente el ruido, impidió se oyese”. Hi ha una fotografia d'Eduardo Soler dels avencs realitzada en 1898, en què s'observa que tenen un aspecte idèntic a l'actual (cortesia de Pablo Giménez i Juan Antonio Marco Molina).
Descripció geològica
Els avencs de Partagat són grans fractures obertes que separen blocs de calcària de grans dimensions (decamètric a hectomètric de costat, amb volums en algun cas de més de 10 milions de metres cúbics). Tenen unes obertures màximes de fins a 15-20 m i profunditats de diverses desenes de metres, la qual cosa les converteix en un dels exemples més espectaculars del nostre país.
Figura 2. Esquema interpretatiu de la formació dels avencs de Partagat. Els blocs de roca calcària es desplacen sobre les argiles que, quan estan embegudes en aigua, es comporten de manera plàstica. Els blocs de roca calcària han sigut separats per fractures obertes de grans dimensions, la posició original dels quals podria ser fàcilment restituïda com si d'un puzle es tractara.
Pots trobar alguna cosa semblant a:
Aquestes fractures obertes són molt comuns en zones de muntanya escarpades o en penya-segats, encara que no amb un grandària tan espectacular com les de la serra d'Aitana. A la pròpia serra d'Aitana es troben bons exemples a les proximitats del port de Tudons. També hi ha algun exemple a la penya Martí, serra situada immediatament al nord d'Aitana (la que està a l'altre costat de la vall del Guadalest).
Altres punts d'interés geològic pròxims:
Figura3Al llarg de l'itinerari que transcorre entre la font de Partagat i els avencs, publicat en el llibre Geología de Alicante (Alfaro et al., 2004), en el fullet divulgatiu publicat amb motiu del Geolodia Alacant 09 i en www.geoalicante.com es troben altres punts d'interés geològic d'especial rellevància. Entre ells destaquen: (1) els depòsits col•luvials (cons i mantells d'erosions) que entapissen el vessant nord de la serra, que s'han format especialment durant els períodes glacials del Quaternari (figures 4 i 5), (2) les falles normals del vessant nord de la serra d'Aitana (falles d'Aitana i de Partagat) que donen lloc a un relleu escalonat del vessant nord de la serra (figura 6), i (3) els fenòmens gravitacionals que afecten al capdavant de la serra i en els quals es poden reconéixer nombroses tipologies.
SABIES QUE...?
Aquestes fractures obertes tenen una “vida geològica” molt curta d'entre uns centenars o uns pocs milers d'anys. En un futur “geològicament immediat” aquestos blocs acabaran per lliscar pel vessant nord de la serra. Al llarg d’aquesta es poden observar blocs antics lliscats que al seu dia degueren formar avencs semblants.
