Senderos Geológicos - Guía de Lugares de interés geológico de la Provincia de AlicanteSenderos Geológicos - Guía de Lugares de interés geológico de la Provincia de Alicante
Español Valencià

Riu Monnegre


 Baixar ruta en format PDF

Com arribar-hi?

El riu Monnegre naix a la foia de Castalla, on rep el nom de riu Verd, i després de superar l'embassament de Tibi, magnífica obra hidràulica del segle XVI, s'endinsa a la comarca de l'Alacantí. Rep per l'esquerra el riu de La Torre, el principal afluent, i desemboca a Campello, al lloc conegut per Punta del Riu o cap Blau. En l’últim tram se’l coneix per riu Sec.

Per a l’observació correcta de les diverses singularitats d'aquest punt d'interés geològic n’hi ha prou amb anar per la carretera CV-819 que recorre el marge dret de la vall del riu Monnegre i aproximar-nos-hi per la xarxa de carrils que el serpenteja. El senderista pot també seguir el P.R.C.V.-142 que, en part del recorregut, discorre pels llocs que es descriuen ací.

Interés geològic

En el sector que ens ocupa, el riu Monnegre s'encaixa fortament en els seus propis al•luvions i en el substrat geològic i deixa al descobert formes i estructures l'interés didàctic del qual només es veu superat per la profunda bellesa d'uns materials descarnats en una eclosió de colors.

On s'ubica geològicament?

El riu Monnegre travessa materials del Mesozoic i del Terciari de la zona externa de la serralada Bètica i materials del Quaternari, entre ells els seus propis al•luvions.


Figura 1
En els punts d'observació que veurem a continuació estan presents de manera majoritària els materials del Mesozoic, i particularment aquells que són d'edat triàsica i que criden l'atenció pel colorit.

Descripció geològica


Figura 2
El riu Monnegre en el tram mitjà travessa materials blans, erosionables fàcilment, que n’engrandeixen la vall i excaven, no sols els materials triàsics del substrat, sinó els seus propis al•luvions depositats en diversos moments i a les diverses altures que el llit del riu ha tingut.

Figura 3. En la fotografia podem observar un aflorament d'argiles triàsiques on s'està formant una estria. Les pluges torrencials produeixen aquestos efectes sobre els terrenys blans i impermeables sense vegetació. Els escolaments es distribueixen en una infinitat de llits menuts, pròxims els uns als altres, que donen un paisatge la forma dominant del qual rep en castellà el nom de vall. Fotografia cortesia de Pau Renard.

SABIES QUE...?
El clima de la Terra està en canvi permanent. Aquesta variació climàtica es tradueix en una variació del nivell de la mar; aquesta puja en èpoques càlides quan es fonen els casquets polars i baixa en èpoques fredes. Quan el nivell de la mar puja, els rius que hi desemboquen perden pendent i capacitat de transport i depositen sediments. Quan el nivell de la mar baixa, el riu n’erosiona el llit i deixa penjats els antics al•luvions, que formen ara una terrassa. El nivell de la mar també pot veure's modificat per l'elevació o l’afonament de la zona continental costanera. Això ocorre a la nostra província, que actualment s'està elevant per esforços tectònics. L'elevació tectònica de la nostra regió té una taxa superior a l'elevació del nivell de la mar per causes climàtiques. El resultat és que el llit del riu Monnegre s'eleva respecte del nivell de la mar.


Figura 4

Figura 5

Figura 6

Altres punts d'interés geològic pròxims:

Si des del punt on hem fet la descripció general remuntem la vall, podem fer una sèrie d'observacions molt interessants sobre altres aspectes geològics d'aquest sector. Aquestos punts queden reflectits, pel seu nombre, en el mapa de localització.