Dunes enfiladores fòssils de serra Gelada
Baixar ruta en format PDFCom arribar-hi?
Les dunes eòliques enfiladores de serra Gelada es troben adossades al seu penya-segat marí. Des de diversos llocs de la serra i, per descomptat, des de la mar es reconeixen amb la seua singular tonalitat clara adossades als penya-segats. El millor lloc d'observació és el mirador de la torre de Seguró, a la punta de Les Caletes. Per a arribar a aquest punt cal seguir la carretera que ix del racó de l'Oix a Benidorm i que porta fins a la torre (l'últim quilòmetre i mig cal realitzar-lo a peu perquè no està permés el pas de vehicles).
Interés geològic
Els depòsits quaternaris de dunes eòliques reben el nom d'eolianites. Les imponents acumulacions de serra Gelada són molt peculiars ja que estan constituïdes per dunes enfiladores, nom que al•ludeix a la capacitat d'ascendir per pendents forts. És un tipus de duna poc freqüent i aquestos afloraments es troben entre els més desenvolupats del món, tant pel volum d'arena acumulada com per l'altura que assoleixen.
On s'ubica geològicament?
Les dunes eòliques es van acumular durant el quaternari, més exactament durant el Plistocé superior (fa menys de 75.000 anys). Es troben adossades al penya-segat marí de la serra Gelada, que és un relleu situat a la zona externa de la serralada Bètica, més precisament en el domini Prebètic. Les roques que constitueixen la serra es van formar majoritàriament
Descripció geològica
Els talussos al peu del penya-segat de la serra Gelada es troben coberts per grans acumulacions d'arenes el volum de les quals s'aproxima als 16 milions de m3. Aquestos materials arenosos van ser transportats pel vent i van originar dunes enfiladores capaces d'ascendir per pendents tan elevades com la del talús de la serra i assolir els 200 m d'altura sobre el nivell de la mar.
Figura 2En les condicions actuals és impossible que ací es formen dunes perquè no hi ha la necessària font de grans d'arena. Fa 100.000 anys el paisatge no devia ser molt diferent del que observem en l'actualitat. No obstant això, fa uns 75.000 anys es va iniciar un descens de temperatures al planeta, la qual cosa s'anomena un període glacial. El fred va fer que part de les aigües marines s'acumulara en forma de gel en els pols i, com a conseqüència, el nivell de l'oceà va descendir i va deixar al descobert grans extensions de la plataforma continental, abans ocupada per les aigües i sobre la qual s'havien depositat importants quantitats d'arenes submarines litorals. Una vegada seca, l'arena va ser mobilitzada pel vent i es van formar dunes que van avançar cap al peu de la serra Gelada. Una vegada allí, forts vents van forçar l'ascens de les dunes pel talús del penya-segat. Fa 18.000 anys un augment planetari de temperatures va provocar la fusió dels gels i el consegüent ascens del nivell de la mar, que no va tardar a assolir la seua posició actual.
SABIES QUE...?
En les dunes es troben fòssils marins de grans dimensions com els Pecten jacobaeus o “petxines de pelegrí” (de fins a 15 cm de diàmetre) que van ser transportats i depositats juntament amb els grans d'arena. La seua presència és una clara prova de la gran velocitat que degueren tindre els vents responsables de l'ascens de les dunes.
Altres punts d'interés geològic pròxims:
Figura 5Des de la mateixa torre de Seguró es pot observar l'Illa Mitjana (figura 3). L’escarpament marí representa la posició original de la gran falla, responsable de la formació del penya-segat original, que fa 8 milions d'anys va afonar el bloc situat hui davall les aigües (les mateixes roques que constitueixen la serra es troben submergides cap a l'est, afonades per una falla).
En el recorregut amb vaixell al llarg dels penya-segats és possible realitzar diverses observacions geològiques d'interés que es descriuen detalladament en el llibre Geología de Alicante (Alfaro et al., 2004), en el fullet divulgatiu publicat amb motiu del Geolodia Alacant 09 i en www.geoalicante.com (figures 4 i 5). Just al final de la platja de l'Albir, davant del monument de l'àncora, afloren capes inclinades del Cretaci en què es poden observar unes traces fòssils molt peculiars (figura 6).
