Falla del Riu Blanc (Cala del Moraig)
Baixar ruta en format PDFCom arribar-hi?
La falla del riu Blanc se situa al terme municipal de Benitatxell, en el contacte de la serra de la Llorença amb la mar. La cala del Moraig és el millor lloc per a observar-la. Per a accedir-hi cal arribar a Benitatxell. Des d'aquesta població es pren una carretera cap a les urbanitzacions “Cumbres del Sol”, la cala del Moraig i la cova dels Arcs. A 2,5 km, després d'una pujada pronunciada s'entra en la urbanització (es deixa a la dreta la carretera que ascendeix el puig Llorença, fàcilment identificable perquè està coronat per diverses antenes). Es continua pel carrer principal fins a arribar a un encreuament en què cal prendre la direcció PLATJA-FARMÀCIA-RESTAURANT. Encara que ens trobem uns quants encreuaments no hem d'abandonar el carrer principal que descendeix fins a la cala.
Interés geològic
La falla del riu Blanc destaca especialment per la bellesa paisatgística, ja que és responsable dels penya-segats situats entre la punta de Moraira i la cala del Moraig. A més, forma part d'un itinerari geològic de gran interés didàctic situat a la cala del Moraig i els seus voltants, que es pot consultar en els llibres Geología de Alicante i Itinerarios geológicos por la provincia de Alicante, així com en www.geoalicante.com.
Es tracta d'un bon exemple de costa de penya-segats produïda per l'activitat d'una falla.
On s'ubica geològicament?
La falla del riu Blanc es troba a la zona externa de la serralada Bètica, en particular en allò que es coneix com Prebètic d'Alacant. Aquesta falla talla roques d'edats compreses entre el Cretaci (110 milions d'anys) i l'Eocé (aproximadament 35 milions d'anys).
SABÍAS QUE...?
Podem considerar la geografia actual de la mar Mediterrània com una instantània d'una pel•lícula que dura diverses desenes de milions d'anys i que encara no ha acabat. La principal etapa de formació d'aquesta mar es va produir en el Miocé inferior, entre aproximadament 24 i 20 milions d'anys. Però a la nostra costa alacantina (especialment a la part septentrional), els efectes més notables es van produir en el Miocé superior, entre 12 i 8 milions d'anys. Llavors es va formar l'actual golf de València i la costa de penya-segats de la nostra província pel fet que un conjunt de falles, entre les quals hi ha la del riu Blanc, van afonar en la mar roques semblants a les que observem actualment en terra. El moviment d'aquestes falles va produir un conjunt d'escalons, la majoria d'ells submergits. Els penya-segats que envolten la cala del Moraig han sigut modelats en un d'aquestos escalons.
Descripció geològica
La falla del riu Blanc és una fractura que va afonar a la mar les roques de la serra de la Llorença i va provocar un gran escaló: els penya-segats que s'estenen des de la punta de Moraira fins a la cala del Moraig. El desplaçament de la falla és d'un poc més de 400 m i es pot calcular perquè les roques d'edat de l’Eocé que hi ha al puig de la Llorença, a 440 m d'altitud sobre el nivell de la mar, també es troben tallades i afonades a la cova dels Arcs, al nivell de la mar actual.
Figura 2Quan es produeixen aquestos desplaçaments de diversos centenars de metres (les velocitats dels quals a la nostra regió no assoleixen ni tan sols el mil•límetre a l'any), la fricció entre les roques és enorme, per la qual cosa aquestes superfícies de falla són enormement polides. Fins i tot xicotetes irregularitats que hi haja a la zona de fricció provoquen estries o estries que indiquen el sentit de desplaçament. A la cala del Moraig hi ha tres llocs d'observació excepcionals d'aquesta superfície de falla: (1) extrem nord de la cala del Moraig, (2) extrem sud, al qual s'accedeix per un xicoteta senda de a penes 200 m que s’agafa a la carretera, a mitja costa, a uns 100 m de la cova dels Arcs, i (3) a l'interior de la cova dels Arcs.
Figura 3En aquestos tres casos es reconeix una superfície plana molt polida i estriada, que de vegades mostra una pàtina d'òxids de ferro (molt típica en algunes superfícies de falla).
Altres punts d'interés geològic pròxims:
Figura 4La cala del Moraig i el seu entorn tenen una gran geodiversitat. Per això no cal anar-se'n massa lluny per trobar nombrosos i variats llocs d'interés geològic. A la cala mateixa trobem bons exemples de morfologies associades a una costa de penya-segats com és la cova dels Arcs o els soscavaments que l'onatge produeix al peu dels penya-segats. També hi ha bons exemples d'estrats rics en orbitolines, fòssils típics del Cretaci inferior, que posen de manifest que la nostra província estava ocupada en aqueixos moments de la història del nostre planeta per l'oceà de Tethys.
Figura 5SABIES QUE...?
Aquesta cavitat consisteix en una galeria àmplia de la qual parteix un conducte principal que, en profunditat, es ramifica. Les exploracions realitzades per espeleòlegs submarinistes han permés reconéixer 2 km de conductes totalment submergits que arriben a una profunditat de 60 m davall el nivell de la mar. Aquesta cavitat es va formar per dissolució de la roca calcària quan el nivell de la mar ocupava una posició molt més baixa que l'actual (fa 15.000 anys el nivell de la mar estava situat entre 150 i 100 m per davall de la seua posició actual). Llavors es va iniciar l'últim ascens global del nivell de la mar que va assolir la posició actual fa aproximadament 6.000 anys). Des de llavors, la cova dels Arcs ha estat sotmesa a l'acció erosiva de l'onatge i a la dissolució de les calcàries per l'aigua de la mar.
Figura 6. Detall d'un nivell ric en orbitolines, fòssils típics del Cretaci Inferior. En la fotografia s'observen les petxines calcàries d'aquest organisme unicel•lular de dimensió reduïda (diàmetre inferior a 1 cm). Tenen forma cònica més o menys accentuada, com un “barret xinés”.
SABIES QUE...?
En els talussos que envolten la cala del Moraig, es reconeixen blocs de diversa grandària que procedeixen del despreniment de roques de la part superior del penya-segat. La inestabilitat d'aquest vessant ha obligat a l'Administració a realitzar obres de sanejament que reduïsquen la perillositat del lloc. En aquestos escarpaments de parets de penya-segats solen ser habituals els despreniments rocosos, especialment quan les roques estan fracturades com és el cas de la cala del Moraig. A la senda que discorre cap al sud, cap a la Punta de Moraira, s'aprecien aquestes fractures en les calcàries de la part superior del penya-segat, encara que també poden observar-se amb nitidesa des de la pròpia platja.
