Diapir del Pinós (cabeç de la Sal)
Baixar ruta en format PDFCom arribar-hi?
La ruta d'accés més ràpida al cabeç de la Sal és des de La Algueña. Eixim per la CV-840 en direcció El Pinós. En la primera rotonda (El Rodriguillo) prenem l'eixida al caseriu d'El Faldar. Una vegada arribats al Faldar trobarem dues interseccions. La primera, cap a la dreta, ens dirigirà al cabeç de la Sal. Continuant l'ascens al cabeç de la Sal ens incorporem a un camí asfaltat, que hem de continuar, i en la següent bifurcació (1 km) prenem la desviació a l'esquerra. Aquest camí ens conduirà a les instal•lacions del conducte de salmorra que hi ha a la part alta del turó. A partir d'aquest punt hem de continuar per la pista de terra que continua l'ascens fins al punt on estacionem el cotxe (esplanada de perforació, pròxima a les dolines). L'últim tram fins a la cova del Gegant haurem de fer-lo a peu. Durant poc menys d'1 km, descendirem amb pendent fort fins a la desviació a l'esquerra que ens porta fins a la cova.
Interés geològic
Els diapirs són estructures intrusives formades per masses de sals i argiles. El seu origen es deu al fet que aquestos materials, de baixa densitat i alta plasticitat, es troben a gran profunditat. L'alta pressió a què estan sotmesos fa que ascendisquen a través de les capes superiors, les travessen i/o les deformen. El resultat és una massa d'argiles i sals, amb forma de cilindre, bolet o gota invertida, que pot acabar aflorant en superfície.
El cabeçó de la Sal constitueix un magnífic exemple de diapir salí, que aflora a la superfície i es desenvolupa en forma de bolet. En general, els diapirs salins són sotmesos a intensos processos de dissolució, ja que les sals són molt solubles. En conseqüència, quan afloren en superfície i es dissolen solen acabar generant relleus negatius, per la qual cosa és molt estrany trobar, en semblants latituds, aflorant amb relleu positiu els materials salins que trobem al Pinós.
On s'ubica geològicament?
El Cabeç de la Sal es localitza a la zona externa de la serralada Bètica, en particular en allò que es coneix com Prebètic.
SABIES QUE...?
La denominació de Triàsic o Tries amb què sol designar-se un període de la història de la Terra (fa aproximadament uns 210 a 250 milions d'anys), va ser proposta pel geòleg alemany Alberti en 1834, per a un terreny que, a Alemanya, presenta TRES trams (o unitats) molt ben definits: arenoses (unitat Buntsandstein), calcàries (unitat Muschelkalk) i argiles amb sals (unitat Keuper). Posteriorment es va observar que el Tries pot presentar dos tipus de característiques (o fàcies): la germànica o continental (corresponent a la que va estudiar inicialment Alberti), i l'alpina o marina, que conté més calcàries. Els materials que observem al diapir del Pinós són els mateixos i es van formar al mateix temps que els que va observar Alberti a Alemanya (fàcies germànica, unitat Keuper). Aquestes sals i argiles es van formar fa uns 237 milions d'anys, en llacunes costaneres d'un supercontinent denominat Pangea que reunia la pràctica totalitat de les terres emergides.
Figura 1. Panoràmica del cabeç de la Sal que s'eleva aproximadament uns 300 m sobre els relleus circumdants. Al paisatge s'aprecien les diferències de tonalitats en la roca, així com de vegetació amb els terrenys de l'entorn.
Descripció geològica
El diapir del Pinós és un massís rocós constituït per un nucli d'halita, lutites (capes de materials detrítics de grans més fins que les arenes), margues (lutites amb carbonat i/o guix) i una coberta de guix, sovint amb vidres de grans mides corresponents a l'alteració de guix i lutites guixenques. Constitueix un relleu positiu, com a conseqüència de l'ascens dels materials salins, fenomen que rep el nom de diapirisme.
Així, els materials que hui veiem al cabeç de la Sal són el resultat de la transformació dels materials salins que es van formar durant el Triàsic en xicotetes salines a les planes costaneres. Només a la cova del Gegant i en algunes dolines es poden observar notables estructures de plegament en roques travessades de lutites i guix.
Figura 2. Esquema simplificat de com s'ha format el diapir del Pinós. L'halita i el guix, juntament amb altres materials, s’hi van depositar en el Triàsic. Posteriorment, sobre ells es van depositar roques sedimentàries del Juràssic, el Cretaci i el Terciari. A continuació, els materials salins (menys densos) van començar a fluir lentament (halocinesis), van anar perforant els materials suprajacents i van assolir la superfície i formar el cabeç de la Sal del Pinós. S’hi mostra un esquema més detallat de l'estructura de “xampinyó” que té aquest diapir en profunditat.
Altres punts d'interés geològic pròxims:
Des del cabeç de la Sal es veu una part de les pedreres de la serra del Coto i alguns dels enderrocs resultants de la seua explotació. En l'última dècada del segle XX i al principi del segle XXI, la serra del Coto ha subministrat un material de construcció d'extraordinària qualitat denominat “Crema Marfil”. Aquesta roca és una calcària fossilífera de foraminífers formada fa uns 50 milions d'anys en mars del Paleogen. La roca admet poliment sense necessitat de cap tractament químic, per la qual cosa és un marbre “comercial”. Aquesta explotació ha creat un dels majors fronts de pedrera de la península Ibèrica i gràcies a haver-se realitzat principalment amb fil diamantat mostra unes superfícies planes que permeten observar totes les característiques del massís rocós, com són les diàclasis, espeleotemes…
SABIES QUE...?
La producció de sal comuna (sal de taula) es pot obtenir per dues vies: per salmorres naturals (ja siga en salines marines -sal marina- o en salines d'interior -sal de font-) i per treball miner (explotacions d'halita “sal gemma” o d'aquest mineral conjuntament amb sals potàssiques). El benefici de la sal marina i de la sal de font es basa en l'evaporació natural d'aigua marina o aigües continentals concentrades en clorur sòdic. L'evaporació es produeix per l'acció combinada de la calor solar i la cinètica de l'aire. El procés productiu per a la recollida de la sal a les salines (collita) sol tindre lloc en període estival. Les instal•lacions consten de depòsits de concentració i basses d'evaporació-precipitació. Aquest tipus d'explotacions té un caràcter estacional condicionat per la meteorologia, excepte en el cas de les salines de Torrevieja-La Mata on s'aconsegueix mantenir la producció al llarg de quasi tot l'any mitjançant la incorporació de salmorra obtinguda per mineria de dissolució profunda al diapir salí del Pinós.
