Puig Campana
Descargar ruta en formato PDFCom arribar-hi?
Al Puig Campana es pot accedir bé pel poble de Finestrat, que és l'accés normal que empren els senderistes. Per a això agafem des de Finestrat la CV-7672 cap al nord fins a la font del Molí, on deixem el cotxe. Des d'aquest punt parteixen uns quants senders de xicotet recorregut senyalitzats perfectament; el que condueix a la cima és el PRCV-14. Així mateix des de La Nucia es pot accedir amb cotxe, a través d'una pista forestal fins al Coll del Pouet, tot i que en aquest cas es necessita un permís d'accés, ja que hi ha una cadena que impedeix el pas. A partir d'aquest tossal la pujada es fa a peu.
Interés geològic
L'interés geològic del Puig Campana és múltiple en funció de la disciplina des de la qual s'aborde. D'una banda, té un interés tectònic lligat a la formació, però també presenta un interés geomorfològic per tractar-se d'una elevació abrupta molt pròxima a la línia de costa. Igualment té també un gran interés estratigràfic, ja que és un dels pocs afloraments juràssics del Prebètic de la província d'Alacant. Des del punt de vista hidrogeològic, el Puig Campana és també molt interessant atés que constitueix el reservori d'aigua principal que alimenta la font del Molí de Finestrat.
On s'ubica geològicament?
El Puig Campana està situat en la Zona Externa de la serralada Bètica i concretament al domini Prebètic. Està constituït fonamentalment per una gran massa de calcàries pertanyents al juràssic que formen un relleu molt escarpat (1406 m) a causa d'una deformació orogènica intensa i la subsegüent erosió.
Descripció geològica
El Puig Campana, constituït per calcàries d'edat juràssica, està envoltat per materials més moderns, d'edat cretàcica majoritàriament. Pel sud (zona de Finestrat), associats a una zona de falla important, afloren argiles i guixos rojos del triàsic.
La mola del Puig Campana assoleix una altura gran com a conseqüència de fenòmens d'origen tectònic associats a empentes tangencials de direcció est-oest. En concret el que ha originat la gran elevació dels materials juràssics ha sigut una fractura gran que des de la població de La Nucia recorre la vore est i sud del Puig Campana, passa al sud de Relleu i continua cap a l'oest.
Figura 3Aquesta fractura separa dos blocs grans que es mouen oblíquament un respecte de l'altre, la qual cosa genera una compressió local que dóna lloc a l'extrusió dels materials calcaris juràssics, que constitueixen el Puig Campana, sobre els cretacis i els terciaris que l'envolten. Inicialment, l'altura assolida per aquests materials era molt superior a la que s'observa actualment. Les cotes actuals són només un producte d'una erosió forta posterior a l'etapa de deformació.
Figura 2. Esquema explicatiu de l'origen del Puig Campana com a estructura geològica. Els materials juràssics, cretacis i paleògens que afloren al sector del Puig Campana van anar depositant-se successivament com a sediments marins a la plataforma continental del sud de la placa ibèrica durant més de 150 milions d'anys, fins que es van deformar com a conseqüència de la interacció entre Ibèria, el bloc Mesomediterrani i l'Àfrica. Aquesta deformació va donar lloc al plegament i la fractura de l'àrea, cosa que va produir una extrusió (“push-up”) de les calcàries juràssiques, inicialment més profundes, sobre els materials envoltants més moderns. Aquest procés deformatiu va anar acompanyat d'una emersió generalitzada, fet que va permetre l'acció continuada dels agents erosius que van modelar progressivament el relleu fins a aconseguir l'aspecte actual.
SABIES QUE...?
La font del Molí de Finestrat s'abasteix de l'aigua que s'infiltra a través de la multitud de fractures que presenta el massís carbonatat juràssic del Puig Campana. Aquesta font no arriba a assecar-se a l'estiu, ja que capta l'aigua a través d'una galeria horitzontal.
Figura 3. Al perfil del Puig Campana destaca un clavill curiós conegut com la bretxa de Roldán, ja que té associada una llegenda semblant a l'altra bretxa del mateix nom existent als Pirineus. Aquesta figura mostra un esquema explicatiu de l'origen d'aquestes mosses que poden arribar a tindre diverses grandàries. Les calcàries estan travessades per nombroses fractures amb poc desplaçament, anomenades diàclasis. Aquestes, amb el pas del temps, són ampliades per la dissolució de l'aigua de pluja i, fins i tot, quan l'altitud és suficient, per l'efecte de falca de gel en els dies hivernals freds (gelifracció). Aquests processos arriben a produir un esquarterament fort de la roca en blocs de grandària distinta. La força de la gravetat fa la resta. Els blocs en situació inestable acaben desprenent-se, alimentant les nombroses tarteres que revisten els vessants empinats, especialment els situats en zones d'ombria. Les serres de Bèrnia, Castellets i Serrella també desenvolupen aquesta morfologia característica en dents de serra. Fotografia inferior dels Castellets, cortesia de Fernando Prieto, http://www.linkalicante.com.
Altres punts d'interés geològic pròxims:
Als voltants del Puig Campana hi ha uns quants llocs amb un interés geològic important. Entre altres destaquen els paleolliscaments marins que es reconeixen al llarg dels penya-segats situats entre Pueblo Acantilado i Benidorm, les estructures sedimentàries produïdes per corrents marins a les proximeitats de Relleu i els plecs angulars situats a la cua de l'embassament de l'Amadorio.
SABIES QUE...?
Conta la llegenda que el cavaller Roldán va caure enamorat bojament d'Alda, una jove donzella de Finestrat. Van viure el seu amor intensament però, un dia, ella va caure greument malalta. Roldán, preocupat, es va enfilar a la part més alta del Puig Campana a la cerca d'un mag que habitava a les cimes per consultar-lo. Les paraules del mag van ser desoladores: Alda morirà hui, quan l'últim raig de sol enllumene aquesta terra. Roldán, desesperat, en un intent per a retardar l'ocultament del Sol i així prolongar per uns moments la vida del seua amada, va desembainar la famosa espasa Durandarte i va partir d'un tall el penyal, que va anar a parar a la mar, on hui podem veure l'illot de Benidorm. Desafortunadament per als romàntics, l'illot de Benidorm està constituït per roques d'edat del cretaci, idèntiques a les de Serra Gelada, mentre que les del Puig Campana (on està el clavill) es van formar durant el juràssic, molts milions d'anys abans.
