Patrimoni geològic de la Província d'Alacant
Geodiversitat
Submenú
• Introducció
• Geodiversitat
• Altres aspectes
• Futur davant de la nova legislació
• Divulgació
• Conclusions
També hi ha altres paratges naturals, entre els quals destaca el curs alt del riu Algar, on es pot fer un xicotet itinerari en què s'observen brolladors, salts d'aigua i una vegetació exuberant que confereixen a aquest paratge un gran atractiu paisatgístic. En el LIG núm. 6 d'aquest llibre hi ha més informació sobre aquest lloc turístic.
En aquest apartat d'interés paisatgístic també és obligat fer menció dels espais naturals protegits. En l'actualitat, a pesar que la legislació contempla la protecció d'espais naturals pels valors geològics, paleontològics, i geomorfològics, no s'ha declarat cap figura de protecció a la Comunitat Valenciana atenent a aquestos aspectes geològics. No obstant això, part del Patrimoni Geològic de la província d'Alacant inclòs en aquesta publicació està englobat dins d'alguna de les diverses figures dels espais naturals protegits: en parcs naturals (El Montgó, penyal d'Ifac, dunes fòssils de serra Gelada, salines de Santa Pola, ullals de la Marjal de Pego-Oliva, serra de Mariola), en paratges naturals municipals (l'Arenal de l'Amorxó, Plecs de la serra de Callosa i Orihuela, Els Arcs de Castell de Castells) o en paisatges protegits (anticlinal de la serra de Bèrnia, serra de Ferrer, serra de Bèrnia, Puig Campana, barranc de l'Encantà).
SABÍAS QUE...?
El sòl de l'esplanada d'Alacant és un mosaic amb més de 6 milions de tessel•les que simulen les ones de la mar. Aquestes tessel•les estan formades per tres tipus de roca diferents que atorguen els colors característics del sòl d'aquest passeig: roig, beix i negre. Es tracta de tres tipus de calcàries fossilíferes amb diversos percentatges de ferro el qual al seu torn apareix en diversos estats d'oxidació (d'ací els tons roig- beix-negre, aquest últim reforçat per la presència de matèria orgànica). Dues d'aquestes varietats són roques ornamentals que s'exploten a la província d'Alacant: les tessel•les roges corresponen al Roig Alacant (extret a Cavarrasa, Monòver, en terrenys del Mesozoic) i les beix al Crema Marfil (procedent de les pedreres del Vedat, al Pinós, en materials del Paleogen). Les tessel•les negres s'han portat des de les pedreres del País Basc en què s'explota la varietat comercial Negre Markina, en materials mesozoics.
Figura 7. Fotografia de la platja de Sant Joan, amb el cap de les Hortes en primer terme. Fotografia cortesia del Diario Información.
Esperem i desitgem que aquesta publicació servisca, d'una banda, per a posar en valor els recursos geològics que molts d'aquestos espais naturals protegits posseeixen i, d'una altra, perquè els diversos nivells de protecció establerts per la llei 11/94 del 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com parcs naturals, paratges naturals municipals, reserves naturals, monuments naturals, llocs d'interés o paisatges protegits, permeten incloure aquells altres que encara no tenen protecció.
Figura 8Menció a banda es mereixen els senders de xicotet recorregut que presenta la província d'Alacant i que permeten contemplar i gaudir d'una gran diversitat de paisatges. Al llarg d'aquestos senders, les característiques i el recorregut dels quals es poden consultar en les recents publicacions de la Diputació d'Alacant “Senders a peu”, “Senders de la sal”, i “Senders amb bici” es poden reconéixer alguns dels llocs geològics més emblemàtics i singulars de la nostra província, entre els quals hi ha els Avencs de Partagat, Els Frares, els penya-segats a la comarca de la Marina Alta, el Puig Campana, el barranc de l’Infern i el riu Monnegre (figura 8). En concret, per a la celebració del Geolodia 2009 es van triar pel seu valor didàctic i paisatgístic dos d'aquestos senders: el PR.CV-21 i el PR.CV-10, que recorren la serra d'Aitana.
Figura 9. Esquerra: panoràmica dels penya-segats de serra Gelada des de Torre Seguro (Benidorm). Al peu dels penya-segats s'observen les dunes fòssils (eolianites). Fotografia cortesia de Rafael Durá. Dreta: costa de penya-segats al nord de la cala del Toll (amb l'Illa de Benidorm al fons). La línia inclinada cap a la mar que separa dos conjunts de roca diferents és una falla. Els estrats plegats que s'observen en aquestes roques es van formar en grans lliscaments marins ocorreguts durant el Paleogen.
Figura 10. Panoràmica i detall de Rambla Salada, situada a la serra de Crevillent, al nord d'Albatera, una de les meravelles del patrimoni geològic de la província. L'Ajuntament d'Albatera ha elaborat el sender cultural “Canal de la Rambla Salada- Els Llacs”. Fotografies cortesia d'Ana Crespo.
Altres llocs d'interés geològic
Figura 11Com s'ha comentat anteriorment, aquestos punts només són una mostra menuda del patrimoni geològic tan ric i divers de la província. Altres punts interessants són els pinacles del Castell de Perputxent de l'Orxa, l'avenc de Pedreguer, les dunes fòssils de Xàbia, els arcs en roca del nord de la província (Serrella, Aitana, Penàguila –Arcs de Santa Llúcia i Pont dels Gats-, Puig Campana, Cabeço d'Or, …), la cala de la Granadella, l'anticlinal de la serra de Bèrnia, els ammonites de la Querola (Concentaina), travertins del Salt i Els Canalons a Alcoi, els grans blocs lliscats de la conca de Tàrbena, les pistes fòssils de l'Albir (serra Gelada), els penya-segats de serra Gelada (figura 9A), els plecs angulars de l'embassament de l'Amadorio, els lliscaments marins de La Vila Joiosa-Benidorm (figura 9B), els murs calcaris dels Castellets, la conca endorreica de Salinas, la rambla Fonda (El Llosar), la cúpula del Racó de Cortés, els brolladors salins de la vall del Vinalopó, els brolladors termals del Cabeço d'Or (secs des de la dècada dels seixanta), el paleokarst cretaci del Cabeço d'Or, fractures obertes de la Llibreria a Xixona (figura 11), els oòlits ferruginosos de Busot, el barranc Blanc d'Agost, la muntanya Benacantil, les mineralitzacions de clinozoisita a la serra de Crevillent, els jaciments de macrovertebrats de Crevillent, Monteagudo (serra de Crevillent), les salines de Santa Pola, les icnites a El Porquet (Alacant), els estromatolits de la serra del Colmenar, la discontinuïtat estratigràfica miopliocè de la vora nord de la conca del Baix Segura, la rambla Salada (Albatera) (figura 10), l'escull d'Elx, les microfalles de la pedrera serra Grossa, els plecs de les serres de Callosa de Segura i Orihuela, les diatomites amb peixos fòssils de l'embassament de la Pedrera, els terrenys tirrenians de la meitat sud de la província, el cordó de dunes actuals i fòssils del Carabasí, les estratificacions encreuades del cap Cervera, els nivells del Tirrenià del sud de la província, entre altres.
