Geologia de la província d'Alacant
Alacant a la serralada Bètica
Submenú
• Introducció
• Història geològica
• Alacant a la serralada Bètica
• Relleu actual
Prebètic
Les roques més antigues del Prebètic són roques sedimentàries continentals i litorals del triàsic. A causa de la gran quantitat d'evaporites (que són roques poc denses), aquests materials han arribat a eixir a superfície a favor de fractures i han perforat les roques més modernes situades damunt. Aquestes extrusions de materials reben el nom de diapirs. Els diapirs més significatius d'Alacant són els del Pinós (Cabezo de La Sal, des d'on s'extrauen salmorres que s'utilitzen a les salines de Torrevieja), el d'Altea i els ubicats al llarg de la vall del Vinalopó. Altres afloraments de materials triàsics destacats són els que estan situats al sud de la serra de Crevillent, a Agost, al riu Monnegre (figura 5) o a Xaló.
Figura 13
Pel que fa a l'edat, els materials següents són els del juràssic, els quals estan formats per roques carbonatades que afloren de manera molt reduïda en nuclis de plecs o a favor de falles amb un salt important en vertical i en direcció (Cabeçó d'Or, Fontcalent- figura 6-, Puig Campana, etc.).
L'etapa següent de la història de la Terra, el cretaci (entre 144 i 65 milions d'anys) és la millor representada a la província d'Alacant. Els materials del cretaci afloren àmpliament i donen lloca a relleus muntanyosos importants (com les serres de Mariola, Serrella, Aixorta, Alfaro, El Cid, Gelada-figura 7, Salinas, Solana, Peñarrubia, El Cid, Maigmó, Ventós, Onil, La Grana, Orxeta, Castellets, Ponoig, Bèrnia, Ferrer, Carrascar de Parcent, Migdia, Montgó, Segaria, Mustalla, etc.). Aquestes roques del cretaci són majoritàriament calcàries organògenes (riques en fòssils) i entre elles destaquen les calcàries amb rudistes i les calcarenites d'orbitolines.
Les roques del paleogen (és a dir, amb una edat compresa entre els 65 i els 23 milions d'anys) de la província d'Alacant consisteixen en gran manera en calcàries esculloses amb alveolines i nummulites que ocupen, per exemple, les cimes de les serres de Serrella, Bèrnia i Aitana, entre altres. Al Coto (nord d'Algueña) aquestes calcàries s'exploten com a pedra ornamental, la qual rep el nom comercial de “crema marfil”. En àrees més meridionals aquestes calcàries no afloren i al seu lloc apareixen margues riques en foraminífers planctònics, amb intercalacions de turbidites.
Subbètic
El Subbètic està molt menys representat a la província d'Alacant. Aflora exclusivament al sector occidental de la província, a l'oest de la vall del Vinalopó, entre les poblacions d'El Pinós i Crevillent. Els afloraments principals els trobem a les serres de Reclot, Algayat i Crevillent, que constitueixen l'extrem oriental dels afloraments subbètics de la serralada Bètica. Està caracteritzat per diversos tipus de roques carbonatades amb ammonites, braquiòpodes i crinoïdeus, d'edats compreses entre el juràssic i el cretaci. Al Subbètic també afloren els materials del triàsic a favor de fractures.
Zona Interna
La Zona Interna inclou aquelles roques que procedeixen de sediments que, encara que també es van depositar a l'oceà de Tethys, ho van fer en una zona molt més allunyada d'Ibèria que els de la Zona Externa. Aquestes roques es van depositar al voltant del continent Mesomediterrani. En el cas particular de la província d'Alacant, només trobem roques del triàsic. A més, aquestes roques han patit una història geològica llarga i complexa, ja que els sediments originals es van transformar en roques sedimentàries i, molts milions d'anys després, van ser sotmeses a pressions i temperatures elevades que les van transformar finalment en roques metamòrfiques.
En l'actualitat les roques de la Zona Interna s'estenen al sud de la línia Alacant-Crevillent i ocupen el terç meridional de la província. Els afloraments són molt escassos i destaquen les Serres de Callosa (figura 12) i Orihuela, tot i que n'hi ha d'altres de menys entitat com el de Catral o el de l'illa de Tabarca. Aquest últim aflorament constitueix el testimoni més oriental de la Zona Interna.
Aquesta zona està constituïda en general per roques metamòrfiques, tot i que dins de la nostra província l'efecte del metamorfisme és lleuger, per la qual cosa s'arriben a reconéixer bé els trets originals, sedimentaris o ignis, dels materials. Es tracta de quarsites i fil•lites a la base, coronades per una sèrie potent de carbonats (calcàries i dolomies un poc recristal•litzades amb alguns nivells de guix). En aquest conjunt apareixen intrusions de roques ígnies bàsiques (pedrera d'Orihuela).
Conques sedimentàries neogenoquaternàries
Sobre les roques d'aquests dos dominis (Zona Externa i Zona Interna) es recolza un conjunt de conques sedimentàries que estan omplides per roques d'edat més recent (aproximadament dels últims 25 milions d'anys). Aquestes roques més joves les podem trobar al sector septentrional en conques com les d'Alcoi, Tibi (figura 13), la vall del Vinalopó o el nord de la província d'Alacant (figura 14). Al sector meridional de la província hi ha la conca més important de totes, la del Baix Segura.
