Les Rutes
Ruta 1: Teulada - Teulada (Pàgina 2 de 2)
Itinerari
Font de L’ Horta.Deixem l'estació i busquem la rotonda que hi ha al començament de l'avinguda del Mediterrani, situada a l'entrada de Teulada. En aquesta rotonda veiem una espècie de monòlit blanc amb una font i unes escultures que representen els productes típics de Teulada-Moraira: els peixos i les vinyes. Teulada està agermanada amb la població alemanya d'Heiligkreuzsteinach i aquest monòlit és una còpia d'un altre més xicotet que hi ha en aquella població. Seguim l'avinguda i prenem el primer camí a la dreta que és el “Camí del Pas”. Just en el cartell indicador del camí, col•loquem el comptaquilòmetres a 0 per a començar la nostra ruta. Només començar veiem ja camps de vinyes i cases de camp disseminades pels tossals circumdants.
Pou en ruïnes.Prenem el primer camí asfaltat a l'esquerra (0.31). Continuem gaudint de la magnífiques vistes de les muntanyes i de les pinnades que apareixen intercalades amb els camps de cultiu. A la nostra dreta, el canyís i les canyes indiquen que estem en una zona humida. Podem observar a la nostra dreta les restes (0,75) d'una molineta de les moltes que abundaven antigament per la zona. Arribem a un xicotet parc (0,94) cridat font de l’Horta. Aquesta font, amb diverses canelles d'aigua, és un racó ideal per a descansar a l'ombra dels arbres que l’envolten. Continuem i deixem el parc a la nostra dreta.
Molineta per a extraure aigua.Més endavant, veiem a la dreta (1,32), molt a prop del camí, les restes de la maquinària ja oxidada d'una altra molineta. De seguida prenem un camí de terra a la dreta (1,45). El camí desemboca aviat (1,65) en un camí asfaltat. Just ací, a la dreta, trobem les restes d'un molí de vent que servia per a extraure l'aigua del pou. Encara podem observar la maquinària i imaginar-nos com es feia el procés d'extracció. A la nostra dreta de nou, queden les restes d'un altre molí d'aigua (2,13). Al final del camí del Boticari (2,18), girem a la dreta i passem per un altre pou: el pouet del Moro”. Arribem a la CV-741 (2,33), que creuem per continuar pel camí que tenim davant. Aquest curt tram és el més dur de la ruta, ja que, a més de la costa, ens hi trobem un poc de trànsit. Arribem a la part alta (2,90), des d'on es contemplen unes magnífiques vistes de tota la zona. A l'esquerra tenim la serra de Bèrnia i d'Oltà. Passem per un pont les vies del tren (3,65) i de seguida arribem a la CV-7470 (3,77).
Pou en ruïnes.Mirem a la dreta i veiem el camí del pouet de Berdica pel qual continuem. Arribem a un Stop (4,51) i seguim recte i deixem la casa a la nostra esquerra. Aquest tram és més agrest i hi abunden les figueres, les figueres de pala i les garroferes. Veiem una casa xicoteta (5,03) de color beix a la dreta i uns metres més avant (5,07), un camí de terra amb una caseta a la dreta per la qual hem de continuar. Al principi és bastant pedregós, però al poc el ferm millora. Continuem sempre recte per aquest camí i entrem en Teulada pel polígon industrial, fins a arribar a una rotonda on veiem un carril bici a la nostra dreta (6,40) pel qual continuem. Arribem a la rotonda de l'avinguda del Mediterrani (6,90) i des d'ací ens dirigim de nou a l'estació del tren (7,15).
