Via Verda del Maigmó

Antecedents històrics

És ben coneguda la rellevant tradició industrial de la ciutat d’Alcoi. Des de sempre, poder transportar les mercaderies produïdes en aquesta ciutat cap a punts de distribució bé nacional, bé internacional, ha estat un problema de difícil solució com a conseqüència l’orografia complicada de l’entorn on se situa la ciutat.

Ja des del 1882 existien projectes de construir un ferrocarril des d’Alcoi al port d’Alacant. Després de diferents projectes que no van arribar a veure la llum per diferents motius, i a l’empara del Pla de Ferrocarrils Nacionals previstos en l’estatut de 1924 dissenyat perl Sr. Rafael Benjumea, comte de Guadalhorce, aleshores, ministre de foment del Govern del General Primo de Rivera, i dins del Pla Urgent de Ferrocarrils, s’adjudiquen el 27 de novembre de 1926 les obres de la construcció d’un ferrocarril de via ampla entre les localitats d’Alcoi i Agost. El contractista va ser el Sr. Idelfonso G. Fierro, que va comptar amb un pressupost de contracta de 28.233.209,21 pessetes. L’enginyer encarregat de dirigir les obres del ferrocarril va ser el Sr. José Roselló.

Els treballs van començar el 8 de març de 1928. Tenien previst una durada de tres anys. Diferents problemes tècnics i la difícil naturalesa orogràfica dels terrenys per on discorria el traçat del ferrocarril, van produir un retard de les obres notable, per la qual cosa el 1932 s’hi acabà completament la infraestructura, les obres de fàbrica i l’esplanació de la traçada ferroviària d’un poc més de 66 km de longitud. Queda sense efectuar-se l’extensió del balast, l’estés de les vies i la construcció de les estacions intermèdies entre les d’Alcoi i Agost.

Quan va finalitzar la Guerra Civil Espanyola es realitzen molt pocs treballs en el ferrocarril, i s’hi limiten a l’extensió del balast en alguns punts de l’esplanació ferroviària.

Un informe del Banc Mundial, previ a la concessió d’un importantíssim crèdit a l’Estat Espanyol, desaconsella continuar amb tot un seguit de projectes ferroviaris, fonamentalment els derivats del pla dissenyat pel comte de Guadalhorce, a causa, principalment, de la seua poca viabilitat econòmica.

Des d’aquest moment les obres queden en una situació de suspensió temporal i s’hi manté la vigilància i guarda fins al 8 de febrer de 1984. En aquesta data, el Consell de Ministres acorda l’abandonament definitiu de la construcció i l’alienació de les instal•lacions, de manera que se suspén també els treballs de guarda. El 20 de juliol de 1988 el Consell de Ministres acorda la reversió dels terrenys adscrits, entre d’altres, a la línia fèrria Alcoi - Agost.

Per resolució de 23 d’octubre de 1990 de la llavors Direcció General de Transports Terrestres del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions es va notificar la inexecució de l’esmentada línia fèrria a fi de l’exercici del dret de reversió. Tan bon punt finalitza l’expedient de reversió, els terrenys no entregats als reversionistes, queden com a sobrants i com a béns de domini públic dependents de la Direcció General de Patrimoni de l’Estat.

Finalment, i gràcies a les gestions efectuades per l’Àrea de Medi Ambient de l’Excma. Diputació Provincial d’Alacant, la Direcció General de Ferrocarrils i Transports per Carretera del Ministeri de Foment, comptant amb l’informe favorable de la Direcció General del Patrimoni de l’Estat del Ministeri d’Hisenda, per Resolució de 8 de juny de 2000, resol atorgar l’autorització d’ús sobre els béns immobles de domini públic de la línia ferroviària de construcció abandonada Alacant - Alcoi, en el seu sector Agost - Port del Maigmó.

L’autorització es concedeix de manera gratuïta per un termini de 25 anys, prorrogable fins a un màxim de 99 anys, tenint com a objecte la gestió dels béns immobles esmentats adés per a usos de caràcter ecoturístic.

Les obres de condicionament de la traça per a la seua transformació en Via Verda es van iniciar en el mes de juny de l’any 2001, i s’hi tenia prevista la seua finalització el mes d’octubre de l’any 2002. El pressupost d’execució de l’administració per a la totalitat de les obres recollit en el projecte tècnic ascendeix a la quantitat de 1.341.342,32 euros, finançats al cent per cent pel Ministeri de Medi Ambient.

Identificació de la línia

La Via Verda del Maigmó discorre pels 21 km de recorregut que uneixen els punts quilomètrics 46.700 (port del Maigmó) i 67.300 (baixador d’Agost) segons consta en el projecte original.

Aquesta Via Verda discorre pels municipis de Tibi, Petrer i Agost. Té el seu inici (o final) en el port de muntanya del Maigmó, amb l’encreuament de l’actual carretera CV-827 amb la A-7. En aquest lloc es produirà l’enllaç amb la via per a bicicletes de l’autovia Alacant - Alcoi. Des d’aquest lloc s’inicia un descens de 400 metres de desnivell que ens condueix cap a l’estació de RENFE d’Agost. Aquest descens es desenvolupa en gran part sobre un terreny de gran aridesa la litologia fonamental del qual la componen algeps i margues.

El recorregut, després de flanquejar un terreny de perfils suaus en un altiplà a mitja vessant de la serra del Maigmó, s’enfronta amb el pas per la serra del Ventós, eix muntanyenc de disposició perpendicular a la serra del Maigmó. La via traça el seu primer túnel sota el tossal de l’Horna, en la divisòria de la serra del Ventós. Superada aquesta dificultat, la traça discorre per un terreny molt erosionat en les vessants sud del Maigmó. Terraplens grans, trinxeres profundes i nombrosos túnels acompanyen el pas per un terreny amb una vegetació esclarissada i on comencen a aparéixer, a un costat i a l’altre de la via, grans basses on s’hi acumulen aigües per a abastir els regadius tan importants de l’horta d’Agost.

Entre les obres de fàbrica que va ser necessari executar en aquest sector destaquen els importants viaductes de la Font i del Forn del Vidre. El viaducte sobre el barranc de la Font té 190 m de longitud i una altura màxima de 30 m. Està constituït per un arc de mig punt de formigó armat de 30 m de llum, acompanyat de cinc arcs laterals de formigó en massa, de 12 m de llum cadascú. Completen el conjunt tres trams rectes de formigó armat, de 17 m de llum. El viaducte sobre el barranc del Forn del Vidre té una longitud de 167 m’i una altitud màxima de 40 m. Ho formen dos arcs centrals de mig punt de formigó armat, de 30 m de llum, i quatre arcs d’avinguda de mig punt, de formigó en massa, de 12 m de llum.

Superat el viaducte del Forn del Vidre, la traça comença a discórrer per un terreny d’orografia més suau, les llomes de Tarraig. En este sector, la traça descriu un gran arc per a perdre altura gradualment i situar-se en les terres planes de l’horta d’Agost. Després de la doble corba gran del Tarraig, la traça s’aproxima al nucli urbà d’aquesta localitat, envoltant diferents fàbriques de ceràmica i terrenys d’horta, fins a arribar a l’edifici de l’apartador d’Agost, que pertanyen a la línia fèrria de RENFE Madrid - Alacant.

Les obres de fàbrica principals que hi trobem en aquest recorregut són els dos viaductes esmentats i sis túnels en perfecte estat de conservació que tenen una longitud total de 1520 m.

Mapa

Perfil

Com arribar-hi

Si accedim des d’Agost, en la rotonda d’eixida direcció Novelda hem de girar cap a l’estació del ferrocarril. Després de quatre quilòmetres arribarem al baixador on s’hi inicia la ruta.

Si accedim des del Maigmó, des d’A7 es pren l’eixida CV-827 cap a Agost, hem de continuar tot recte 400m i girar a l’esquerra per a passar per sota de l’A7, s’hi arriba a una rotonda on s’ha d’agafar la segona eixida i, a continuació, girar a la dreta.

Descàrregues

Quadern del visitant
Guia escolar
Ordenança reguladora de l´us i funcionament de la Via Verda del Maigmó.
Descarregar track GPS
Descarregar track GPS conexió Vía Verde-San Vicente del Raspeig

Més informació en la web de Vies Verdes

http://www.viasverdes.com/itinerarios/itinerario.asp?id=14

Altres enllaços

Medi Ambient Diputació d´Alacant
Ajuntament de Tibi
Ajuntament de Petrer
Ajuntament d´Agost
Naviki
Camins naturals